CAPÇALINAR v. a.

Caplletrar, ornar un llibre o document de lletres capitals.

V. caplletrat, ada.

"... pagats a n Domingo Dadzuara illuminador .xvij. liures reyals a ell tatxades e moderades per son salari e treballs de capçalinar e florejar d atzur Dacre e altres colors lo libre appellat Valeri... En lo qual llibre ha .Mlx. letres, de les quals, ço es les mil, a raho de .xxv. sous lo cent, munten .xij. liures .x. sous e .lx. que n son grants a raho de .xviij. diners la peça munten .iiij. liures .x. sous, muntants les dites dos partides a la primera e dessus dita suma."
Doc. datat a València el 3 de setembre de 1420 Claveria de Censals, n. 42. Arx. Ajuntament de València

COERNAR, [COHERNAR] v. a.

Enquadernar, relligar.

V. cornar.

"... com de manament de la dita senyora havia bestrets e pagats axi an Pere Raurich, illuminador, com an Johan dez Pla, ligador de libres de la ciutat de Barchinona, per illuminar, ligar e cohernar dos libres de la dita senyora, scrits en paper."
Arxiu Reial Patrimoni (reg. 545, f. 51)

FLOREJAR v. a.

Marcar, ornar amb dibuixos o figures de flors i floretes.

"... pagats a n Domingo Dadzuara illuminador .xvij. liures reyals a ell tatxades e moderades per son salari e treballs de capçalinar e florejar d atzur Dacre e altres colors lo libre appellat Valeri..."
Doc. datat a València el 3 de setembre de 1420 Claveria de Censals, n. 42. Arx. Ajuntament de València

FLOREJAT, ADA adj.

Marcat o decorat amb figura o guarnició de flors.

"... alcu no gos o presumesca portar o calçar soletes ab puntes, ne çabates florejades, si donchs no es noble, o cavaller, o hom de paratge, o ciutada honrat, o fill o fills llurs..."
Llibre de Memòries València, 1382

"¡O verga d or / en tots llochs fflorejada,
ab clara sanch / rahent nostres deffalts,
plena de fflors / e inffinits esmalts...!
Martines, Pero Poesies de Pero Martines II

"... pagats a n Domingo Adzuara illuminador .ij. liures .xj. sous, els quals munta son salari a raho de .iij. diners letra d atzur Dacre e florejades, les quals ha fetes de nostre manament..."
Doc. datat a València el 3 de setembre de 1420 Claveria de Censals, n. 43. Arx. Ajuntament de València

IL·LUMINADOR, [ILLUMINADOR] s.

Aquell que explica, esclareix.

"A Moyses dona nostre senyor Deu, en cinch libres, la ley, e nostre senyor, Deu ordena que Moyses fos illuminador en lo mon, no per paraula proffetical, mas per senyal divinal..."
Ferrer, Vicent Quaresma 34, III

"Dix l enteniment: -Loat sie Deu que es illuminador dels angels e li plau comunicar alguna part de aquella lum de nosaltres..."
Torre, Alfonso de (orig. castellà) Visió delectable cap. xxx

IL·LUMINADOR, [ILLUMINADOR] s.

Aquell que fa ofici d'il·luminar, acolorir, miniar o decorar llibres.

"... que ens trametats encontinent lo vostre illuminador per acabar les dites istories, e apres, com sia acabat, nos trametem vos lo nostre illuminador per ajudar a acabar la obra vostra que fa lo vostre illuminador..."
Rubió i Lluch (editor) Docs. cult. cat. med. I, CCCCLXXXIV

"... donets loch e façats que l vostre illuminador illumini lo dit nostre saltiri..."
Rubió i Lluch (editor) Docs. cult. cat. med. I, DV

"... qui aquella [bandera o estandart] de continen posa a la plaça de Sant Jacme, alt a la finestra de la habitacio d en Rourich illuminador."
Novells ardits 16 d'octubre de 1457

"... pagats a n Domingo Dadzuara, illuminador .xvij. liures reyals a ell tatxades e moderades per son salari e treballs de capçalinar e florejar d atzur Dacre e altres colors lo libre appellat Valeri..."
Doc. datat a València el 3 de setembre de 1420 Claveria de censals, n. 42. Arx. Ajuntament de València

IL·LUMINAR, [ILLUMINAR] v. a.

Acolorir, miniar, ornar de pintures llibres o estampes.

"... com de manament de la dita senyora havia bestrets e pagats, axi an Pere Raurich, illuminador, com an Johan dez Pla, ligador de libres de la Ciutat deBarchinona, per illuminar, ligar e cohernar dos libres de la dita senyora, scrits en paper."
Arxiu Reial Patrimoni (reg. 545, f. 51)

"Item a n A. Fuster, al qual eren deguts per raho de .j. libre del senyor infant que fou illuminat .ij. solidos jaccenses."
Itinerari de l'infant Pere n. 118, reg. 562, f. 77 v A. B. C.

LLIGADOR DE LLIBRES s.

Relligador, enquadernador.

"... de manament de la dita senyora ha pagats a n Mahir Salamo, juheu, ligador de llibres de la ciutat de Barchinona, per raho de unes cubertes verts a ops de .i. libre appellat exposicions dels evangelis..."
Rubió i Lluch (editor) Docs. cult. cat. med. II, CLXXXV

"Item pague an Miquel Pastor, ligador de libres, per ligar los dits libres e cobrir de aluda..."
Rubió i Lluch (editor) Docs. cult. cat. med. II, CCXVI

"... foren aquests los pengats: primerament Muntagut... e Arcis, fill de hun ligador que esta en lo carrer de la Verge Maria de Gracia..."
Dietari del capellà d'Alfons el Magnànim f. 91 v

"... com de manament de la dita senyora havia bestrets e pagats axi an Pere Raurich, illuminador, com an Johan dez Pla, ligador de libres de la ciutat de Barchinona, per illuminar, ligar e cohernar dos libres de la dita senyora, scrits en paper."
Arxiu Reial Patrimoni (reg. 545, f. 51)

"Doni an En Correger, chrestia novell, ligador de libres, per ligar e cornar lo responser..."
MS. de la Seu de Mallorca