EMPENA, [ENPENA] s.

Penna, ploma d'empenar trets de ballesta.

"... e dona tal colp al scuder que tenia lo ventall per la ma que ultrapasssa la treta, e puix va ferir lo comte que bevia lo brou, e dona li tal colp per los pits que ultra passaren les empenes de l altra part..."
Desclot, Bernat Crònica (Desclot) (ed. Coroleu, 1885) cap. CLXIII

"Com, sens empenes
No pot servir be y sens esmenes
A un mester,
Lo bon matraç al ballester?"
Gassull, Jaume Lo somni de Joan Joan 1.325

"Item, dues caxes de passadors ab lurs ferres e enpenes de pocha valor."
Inventari (1406) Arx. parroquial de Valls

EMPENAR v. a.

Guarnir de plomes, emplomar.

"Ans de gitar empena hom sageta, e pensa be tot fet ans que s i meta."
"No deu gitar cairell qui no l a empenat, ne fer sermo qui no l a be pensat."
Ex proverbiis arabum MS. de Santes Creus, Bib. prov. Tarragona

EMPENAT, ADA adj.

Guarnit de plomes.

"No gita hom sageta tro qu[e] empenada sia, ne combreça gran fet tro que aparellat sia."
Ex proverbiis arabum MS. de Santes Creus, Bib. prov. Tarragona

"... que ls ballesters en taula van hi reposats e ab llurs ballestes e tretes be adobades e enpenades."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. CXXX