BROGINA, [BROXINA, BRUGINA] s.

Un art de pescar.

V. Cf. Dicc. Aguiló, s. v. brogina (v. 1, p. 287).

"... tenen primerament una eixarcia a qui dien ells la broxina que es la reina de totes les exarcies, la qual te mil y doscentes brases de llargaria; es tan caudalosa esta exarcia qu en nostres dies abrasà y tragué de un bol passades mil paneres de peix..."
Despuig, Cristòfor Col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa (cal veure ed. Eulàlia Duran) VIè

"dema camina
a la brogina;
e si no t plau
bergant al Grau
te poras fer,
o lanterner
de cap de guaytes,"
Roig, Jaume Spill 877

"... tots dies cerque per places, per hostals e per tavernes los vagabunts, e, si ls troba ocioses, afferma ls los uns a tirar a la brogina, los altres a escuders o a estar a servir a altres segons cascu que sab fer..."
Manual de Consells n. 22 A. - València, 1403

"Ffolguar qui y cuyda,
suor de mort
sens may deport
en si remira;
brugina tira
e cava mena;"
Roig, Jaume Spill 8.510