ARGENTER DE CUINA un. pluri.
Ajudant de cuina que, entre altres comeses, tenia la de netejar les peces d'argent de la taula del senyor.
V. argenter.
"Item, a tres argenters de cuyna, per sabates, a cascu .xvj. d. iiij. solidos barchinonenses."
Llibre de comptes de Pere Boyl 766
 COINA, [COHINA] s.
Cuina.
V. cuina.
"... als sobrecochs calderes, asts, ferres e altres ostiles e coses del servey de la cohina; ..."
Rei Pere del Punyalet Ordenacions de Pere del Punyalet sobre els oficials de la sua cort. CDIACA, vol. V Del Escrivà de ració
CUINA, [CUYNA] s.
Lloc d'una casa on es preparen els aliments per l'acció del foc.
V. coina.
"... que un meu coch qui estava en la cuyna, qui coya gallines per los nafrats, que per lo fumeral li vench un passador qui li entra per lo muscle be dos dits."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. CCXXVII
"Los quals encara cochs apres los majordomens als sobrecochs nostres obeyr ordonam aytant con a lur offici pertanyera, e que un d ells en la cuyna damunt dita jaga o prop aquella..."
Rei Pere del Punyalet Ordenacions de Pere del Punyalet sobre els oficials de la sua cort. CDIACA, vol. V Dels Coyners mayors
"E estaran de stiu en lo celler e de ivern en la cuyna, trufant e dient moltes pegueses e scarns."
Metge, Bernat Lo Somni 3.636, lib. quart
"Item, en la cuyna, una caldera de aram de tres a quatre canters."
Inventari dels béns d'Ausiàs March 39. València, 3 de març de 1459
CUINA, [CUYNA] s.
Tots els menjars cuinats.
"... empero poden menjar e beure en tavernes, mes no li gose esser administrat cuyna ne altre vianda, sots lo dit ban."
Llibre de les Ordenances Solsona, 1434
"Per que deus saber que les viandes son en diverses differencies, car alscunes son cuynes e altres se appellen pietançes.
Cuynes se apellen aquelles que hom menja en escudella ab pa o ab cullera."
Eiximenis, Francesc Terç del Crestià
CUINA, [CUYNA] s.
Cada un dels diversos menjars o plats cuinats que se serveixen en un àpat.
"... aquell dia ells se abstenien de tot vy precios e de salses forts e de terçes cuynes, car deyen que aquelles son tostemps superflues en aquell qui ja ha menjada altra cuyna e peix..."
Eiximenis, Francesc Terç del Crestià cap. CCCXXXXIII
CUINAR, [CUYNAR] v. intr.
Coure, aparellar les viandes a la cuina.
"item uns ferros de cuynar grans."
Inventari d'en Pere Becet 16, XV. Any 1430
"cuynen divendres
ab faves tendres,
cebes e alls,
carn a tassalls,"
Roig, Jaume Spill 7.423
CUINAR, [CUYNAR] v. a.
Preparar, aparellar les viandes al foc.
"Oli, ffavas ne çiurons,
Alls, çebes ni un fasol
No cuynen los calderons..."
Torroella, Pere de Cançoner de Saragossa f. 170
"... car la primera [olla] es sens ances e es feta per tenir coses precioses al servey del rey, e l altra es ab ances e es feta per cuynar o aprivadejar..."
Llull, Ramon Llibre de "Benedicta tu..." 6, Ia part
"e lo foch sol no minvave,
ans feya a tuyt gran be,
que s i calfava molta gent,
e ceylls qui lenya no avian
en aquell loch cuynar fazian."
Llibre dels Set Savis de Roma 2.065
"Mas que fets? dormir fins a tercia, e no cuynariets, mas si degu passe a cavall, tantost vos feu a la finestra..."
Ferrer, Vicent Reportationes Sermonum t. IV, f. 209 v
"Esau venia de laurar del camp e havia gran fam, e Jacob estava en la casa e aparella de menjar e cuynava lenties."
Serra, Guillem Gènesi d'Escriptura ed. Amer, p. 30
"... que puxen pendre dels rams e fulles dels arbres o lenya de la dita devesa sino per calfar, cuynar e exugar roba..."
Capítols del comú de pescadors de l'Albufera València, 10 de juny de 1393. Arx. C. d'A. (reg. 1.905, f. 126)
CUINAT, [CUYNAT] s.
Menjar confeccionat a la cuina.
"... que deu donar a menjar a tots los mariners tres jorns de la septmana carn, ço es a saber: el diumenge, e n lo dimarts, e en lo dijous; e en los altres jorns de la septmana cuynat..."
Consolat de Mar tit. III, cap. CXLIV
"Josef, content,
may enguanat
en lo cuynat
ffon, com Isach;"
Roig, Jaume Spill 11.218
CUINAT, ADA adj.
Preparat, confeccionat per art de cuina.
"Forment cuynat."
Nola, Robert de Art del coch
"hi mengi blets,
cols e brots frets,
prou ansalada,
may carn cuynada."
Roig, Jaume Spill 961
ESTABLIA s.
Estable, lloc destinat a l'allotjament de bestiars.
"... on, la primera cambra es semblant a la cambra on lo rey dorm e on te son parlament, e es semblant a la cuina on hom adoba de menjar e es semblant ab la estremera e ab la establia on jaen les besties..."
Llull, Ramon Llibre de Contemplació 22, cap. 353
FERRES D'ESCUINAR loc.
Trespeus.
V. ferros de cuinar.
"Item una caldera xiqua; tres librells de terra; mitja dotzena de plats de terra, dotze scudelles de terra; dos ferres d escuynar."
Inventari dels béns d'Ausiàs March 40. València, 3 de març de 1459
FERROS DE CUINAR s.
Els tres peus per a tenir les olles, paelles, al foc.
V. ferres d'escuinar.
"Item, tres ferros de cuynar, dos trencats."
Inventari de la casa i església de N. D. de Lluch Mallorca, 20 de juliol de 1478
"Uns ferres de tres cames de cuynar."
Inventari Drassana de Barcelona Any 1467
"Item, dos ferres de cuynar."
Capmany, Antoni de (editor) Armament de la coca "Sent Climent" Barcelona, 23 de desembre de 1331
"En la cuyna atroba les coses seguents: Et primo, uns ferros grans per cuynar."
Inventari de Ramon de Sant Martí Mallorca, 28 de maig de 1434
| | |
