ARCA, [ARCHA] s.

Arca de Noè, o simplement arca, mena de navili dins el qual se salvà del diluvi el llinatge humà.

"Axi com en l archa de Noe totes les persones trobades fora l archa foren perides, axi les que seran trobades en la santa Ecclesia seran salvades, les altres perdudes..."
Ferrer, Vicent Quaresma 26, VII

"Altres de menor stament dien: -Aytants de mos predecessors havia en l archa de Noe com dels vostres, -e parlen per arbitres e fastig han de parlar ab raho; be es ver que del pus trist catiu que sia, vullas moro o tartre o de qualque nassio sia, n i havia de sos predecessors en la dita archa com de qualsevol rey..."
Sentències morals MS. de Sant Cugat

"Si com salvech / Noe lains en l arca
Tot ço que y mes / en lo temps del dilluvi,"
Jordi de St. Jordi Cançoner de Saragossa f. 94 v

"Si plou, o fa vent, o fret, o calor, diras que son estornells de carabassa: be s guarden, que no exiran de la archa tro que la coloma sia tornada ab lo ram vert en lo bech."
Metge, Bernat Lo Somni 3.633, lib. quart

CARABASSA (DE ___ FER CISTELLA) fr.

Manera d'enganyar grosserament.

"Be lo joch juguen
de passa passa:
de carabaça
ne fan sistella,"
Roig, Jaume Spill 5.497

CARABASSA SALVATGE un. pluri.

Bryonia dioica, planta de la família de les cucurbitàcies (dita també carabassina, carabauna, columbrina, cep blanc, etc.).

"Item polvora de rayu de brionia qui es dita carabaza salvatge..."
Tresor de pobres (MS. 216 de la Bibl. Univ. de València) cap. XXII

CARABASSA, [CARABASA, CARABAÇA] s.

Fruit del carabasser.

"Item prenets dels caps e de les fulles de les carabasses e picats les ben e fets ne gran quantitat de such..."
Receptari de la Universitat de València f. cxij

"E axi matex ne pren tot dia a molt bon hom que bevent vy que no aura usat, la lengua li torbara tantost tan fort que quan volra dir rabaça dira carabaça, e que axi cau en enbriaguea..."
Eiximenis, Francesc Terç del Crestià cap. XXXXVI

"Lo menjar blanch de carabasses se fa en aquesta manera, que primerament pendras de aquelles carabasses qui son mes tendres..."
Nola, Robert de Art del coch De menjar blanch de caraba

"no portau taça
ni carabaça,
barça, cerro;
en un porro
aygua beureu,"
Roig, Jaume Spill 947

"Josep, vingut de viatge,
Comensa de reposar,
Lo bordo e la carabasa
Al costat, las, va posar;"
Cançoner de Nadal iij

"... e fareu haver tantes carabaces com poreu, e a cascuna dona o al petit infant (si tantes se n troben) cascun porte e tan altes com les poran portar..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CCCXXVIII

"E les viandes son aquestes: cebes, orugua... anedes e carabaçes..."
Salvà, Guillem De temprança per la obra MS. 10.162, f. cviij v. Bib. Nac. Madrid

"Alcaráá son carabaçes.
Dix Galien que les carabaçes son fredes e umides, e, quan es presa l aygua de les rraedures e posat ab l oly rrosat sobre les postemes calentz, guarex les, e, quan es picada la carabaça e feyt fexadura, val a tot logar que ha mester a refredar, per ço cor amorten la calor tempradament..."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 60, b

CARABASSAR, [CARABAÇAR] s.

Lloc sembrat de carabasseres.

"Si l estornell havia seny no faria niu en lo carabaçar."
Ex proverbiis arabum MS. de Santes Creus, Bib. prov. Tarragona

CARABASSAT, [CARABASAT, CARABAÇAT] s.

Carabassa confitada.

"Perque us manam que ns façats provisio de citronat, melonat, carabaçat e presechs, e d altres confits acostumats..."
Arxiu Corona d'Aragó (reg. 1.959, f. 137 r) Curiae sigilli secreti 8, reg. 1.959, f. 137 r, § 1, l. 4 (Joan I, 1390/91)

"feya fer fresch
molt citronat,
carabaçat,
prou gingebrons
e canyelons:"
Roig, Jaume Spill 2.676

"Capitol segon per confegir carabasat o sindriat.
Prendreu las carabasas e fer n eu rodes. E, com n aureu fetes rodes, feu ne telades amples e bones. E apres levar n eu la crosta desus e dejus tot lo moyl de dintre sino lo ferm blanch..."
Llibre de totes maneres de confits

ESTORNELL, [STORNELL] s.

Ocell semblant al tord (Sturnus vulgaris).

"E tot axi com al temps yvernalls
Van stornells a corda gran e plena,
Porta cell vent tots les sperits malls."
Febrer, Andreu Comèdia de Dant Infern, cap. V, 40

"Si plou, o fa vent, o fret, o calor, diras que son estornell de carabassa."
Metge, Bernat Lo Somni lib. IV

"Nosaltres veem que aucells son qui no van sols, ans van tota hora ensems, axi com son coloms e estornells."
Llull, Ramon Llibre de Contemplació 8, cap. 109

"Si l estornell havia seny no faria niu en la carabaça."
Ex proverbiis arabum MS. de Santes Creus. Bib. prov. Tarragona