ARGENT VIU
Nom vulgar del mercuri.
"E les maneres de l ayga que no y val aguylar son .viij.: i el negre e color d algeps, e el gelat, el sech o de color d argent viu ho de vidre..."
Joan Jacme Alcoatí f. XXX v, a
"... compra una fel de balena la qual era molt vella, e pres argent viu, e sal mitre e vidriol roma ab altres materials, e feu de tot unguent..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CCLXXXIX
"Item que si Deus donava trobar mena d argent viu o argent viu que no fos tengut de donar al Senyor Rey sino lo quinzè."
Concessió de Pere del Punyalet per a l'explotació de mines metal·líferes Any 1381
 BALENA s.
Mamífer cetaci, l'animal vivent de major grandària.
"son lop de mar,
lo peix mular,
drach e balena,
polp e serena,"
Roig, Jaume Spill 7.721
"E Tirant compra una fel de balena la qual era molt vella, e pres argent viu, e sal mitre e vidriol roma ab altres materials, e feu de tot unguent, posa l en una capsa e dona l a son senyor..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CCLXXXIX
"... demana senyal e no li sera donat, lo senyal del proffeta Johanas, que tanquat tres jorns dins lo ventre de la balena, axi, lo fill de la verge sera tanquat tres dies en lo ventre de la terra."
Ferrer, Vicent Quaresma 24, XI
"Lo dit die se troba mort .i. peix molt gran, a fama de molts appellat balena, ab grans seyes, qui seguons relacio de molts dignes de esser creguts havia .xxx. o .xxxj. passes de larch..."
Novells ardits 5 de juny de 1458
BATEDOR, [BATADOR] s.
Pala de fusta per batre la roba quan la renten; objecte que afecta la forma de batedor.
"Lo dit die se troba mort .i. peix molt gran a fama de molts appellat balena... ab coha feta a forma de gaho... ab molt gran batador ample al cap de la coha."
Novells ardits 5 de juny de 1458
BROCA s.
Punxa de l'esperó.
V. Cf. Puiggarí, p. 359.
"E cavalcan ane me n lay
e dexendi sobre l pexo,
e la broca de l espero,
si com ja era destinat,
entre l esquena e ell costat
s anet fermar en la balena;"
La Faula d'en Guillem Torroella 46
"... e manaria a l escuder que li ensellas lo cavall, que era bo e bell, e que l escuder meses dejus entre la sella e l costat del cavall una gran brocha que entres pel costat del davall."
Eiximenis, Francesc Terç del Crestià XCV
"Item .i. parel d esperons ab broques, fets a l entigor."
Inventari del castell de Tous f. CXVI v; any 1410
DEGLUTIR, [DEGLOTIR] v. a.
Engolir, empassar-se.
"... lo senyal de Jonas prengue: que axi ls deglutira lo diable com a Jonas la balena..."
Corella, Roís de Segon del Cartoxà Dels jueus qui senyal del cel demanaven... cap. xxxiij (Ed. València, 1500)
"No s puxa mocar ne puxa escopir, ans la postema aja deglotir."
Metge, Bernat Ovidi 203, MS. 831, Bib. de Catalunya
"...axi com alscuns, que apenes son asseguts a la taula, ya volrien haver tota la vianda denant e a colp en lo ventre, e se n meten sobres en la bocha e la menjen mal mastegada, tant, que son vists deglutir aquella..."
Eiximenis, Francesc (?) Doctrina compendiosa primera partida, XIV
DIT s.
Allò que hom diu.
"... m a trames a dir per lo meu scriva que s deseixia de mi; jo, Senyor, no curant de llur dit, he fet aturar lo batlle perque lo loch no vingue a destruccio..."
Lletra de Pere Becet al rei Barcelona, 2 de març de 1418
"Vol dir que tu no deus menysprear lo feyt ni lo dit de l altro, per ço que algun altro no t escarnescha per senblantment."
Doctrina de ben parlar MS. Acadèmia de Bones Lletres
"... fou atrobat .j. gran peix mort, a comuna veu appellat balena, de larch seguons dit de molts de .xxj. en .xxij. passes."
Novells ardits 15 de novembre de 1459
"E axi com lo brugit oyren, tantost foren contra llurs enamichs, axi que el dit e el feyt tot fo una cosa..."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. CCLXXVI
ENGOLIR-SE v. refl.
Empassar-se, enviar-se.
V. tragar-se.
"La sort vench Johanas, e gitaren lo de la nau, et subito, nostre Senyor tenia apparellada huna balena ab la bocha uberta, e engoli s a Johanas, e estech hi tres dies e tres nits."
Ferrer, Vicent Quaresma 63, XI
ESCOPIR v. a.
Expectorar, expulsar de la boca.
V. escupir.
"... al tercer dia, per voler de Deu, la balena se acosta a la terra, e la balena escopi l e gita l fora, sans e alegre."
Ferrer, Vicent Quaresma 66, XI
"Mas aquestes no valen en ajudar a escopir alo que es en lo pitz e en los leus, per ço car sson les mediçines calentz e agudes aqueles que tornen la ssang simple e delgada."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 11, c-d
"Dix .D. que l tamarit obra hom en logar de la gala en les medeçines dels ulls e de la boca, e val a l escopir de la ssang quan es dat a beure..."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 23, d
GAÓ, [GAHO] s.
Planta, les arrels de la qual ofereixen gran resistència a l'arada.
"... se troba mort I peix molt gran e fama de molts appellata balena... ab coha feta a forma de gaho..."
Novells ardits 5 de juny de 1458
GROS s.
Grossor, grossària.
"... fou atrobat .j. gran peix mort, a comuna veu appellat balena, de larch seguons dit de molts de .xxj. en .xxij. passes. E diu se que te .j. membre de larch de .j. cana e de gros de la cuxa d'un hom."
Novells ardits 15 de novembre de 1459
LLARG, [LARCH] s.
Llargària, longitud.
"... fou atrobat .j. gran peix mort, a comuna veu appellat balena, de larch seguons dit de molts de .xxj. en .xxij. passes."
Novells ardits 15 de novembre de 1459
LLEI (A ___ DE) loc.
A manera de, a tall de.
"un gran peix, crey que fos balena,
que saturet sobre l arena
a ley d escull que no s movia,"
La Faula d'en Guillem Torroella 31
| | |
