CRIDADOR s.

Aquell que fa crides, o ven a crits pels carrers; baladrer.

"Mas deliten se molt en hoyr trufadors e escarnidors, harauts, ralladors, mals parlers, cridadors,..."
Metge, Bernat Lo Somni lib. IV

"Esdevenc se un jorn que una crida qui sulia cridar vi, considera en la gran devocio del cardenal, e per divinal volentat lo cridador hac devocio de esser crida del nom de Deu..."
Llull, Ramon Blanquerna 3, cap. 83

"... ne cridador o altre persona cridar, fer cridar o publicar o fer publicar alguna crida si abans no es signada o vista per la vaguer o Regent la vagueria..."
Novells ardits 11 d'agost de 1456

"Item, done a un cridador qui crida publicament per la ciutat de Leyda que tot hom que agues a pendra paga per rahon del viatge de Sicilia que vengues davant mi per pendre la paga."
Llibre de comptes de Pere Boyl 687

CRIDADOR s.

Crida, proclamador.

"Capitol XII. Que la sua venguda devia esser anunciada per cert cridador en lo desert, e que la captivitat dels Juheus fo per la desconexensa que agueren contra el..."
Villanueva (editor) Disputa de Jeroni de Sta. Fe contra jueus XV, doc. LXI. Any 1412

"... hon eras com aquests dos nobles combatedors teus e cridadors teus per mans de tants infaels... cruelment son premuts?"
Marsili, Pere Crònica (Marsili) cap. XXII

CRIDADOR, A adj.

Qui crida; cridaire.

"Mantinent axi .j. donzela d una cambra qui aporta .j. corn de vivori cridador molt ricament e si l dona a Galeas..."
Sant Grasal MS. de G. Reixach, f. 26 v

"Mas deliten se molt en oyr truffadors, scarnidors e raylladors, mals parlers, cridadors, avolotadors, jutyadors e migensers de bacallarias e de viltats."
Metge, Bernat Lo Somni 3.737, lib. quart