ARRANAR, [ARRENAR] v. a.

Aplanar, fer comprensible algun concepte; interpretar, explanar.

"que vullam sompnis arrenar,
e ceylls que a nos vendran
e lur sompni saber volran
e aport .i. besant d ergent
dir l e y em certenament
.......................................
Ara son los savis acordats
e los sompnis an arrenats,
a tots ceylls qui hi son anats..."
Llibre dels Set Savis de Roma 2.451

"Mas sta nit he somiat
De que m son .i. poc alagrat.
Prech vos me vullats scoltar,
Madona dolsa, e arrenar
Lo us he..."
Facet 1.013

BENEDICCIÓ s.

Acte i fet de beneir.

V. bendició.

"... diumenge de rams hoida per nosaltres misa gran mati e feta la benediccio del ram en nostra misa per que Deus mills nos endreças, decontinent nos recullim..."
Guerra de Joan II Docs. Arx. C. d'A, v. 16, p. 469

"... pres comiat del Emperador pare seu, besant li les mans e la boca moltes vegades, e per semblant a la Emperadriu sa mare, demanat los ab molta humilitat perdo e la lur benediccio."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CCCCLXXVII

"E com aço fo feyt, tantost ab gran solemnitat, axi com es costuma, ana se n a la Seu de la Ciutat e ab gran benediccio reebe la corona."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. CLXXXV

BENEIR v. a.

Fer sobre algú el seny de la creu; senyar.

"... ab gran pagament e alegre reebe lo dit poder e pres comiat del senyor rey son pare qui l beney e l senya e li dona la sua gracia."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. X

"E lo cardenal cosi la li, e benei l, e dona li sa gracia, e dona grans perdons a tots aquells qui l seguirien."
Desclot, Bernat Crònica (Desclot) (ed. Coroleu, 1885) cap. XXX

"E dix: -Aço son les odors del meu fill, axi com a camp plen de bones odors lo qual beney nostre Senyor."
Serra, Guillem Gènesi d'Escriptura ed. Amer, p. 29

""Puys ab bona cara prenent l infanta, guardant la un petit, e besant aquella, beney la e feu li lo senyal de la creu en lo front..."
Metge, Bernat Història de Valter i de la pacient Griselda 288

BESANT s.

Certa moneda d'or. [originàriament batuda a Bisanci sota l'imperi cristià d'Orient i que circulà per Occident]

"Besant de Alexandria se coneix que de una part e de l altre ha letres morisques...; deu pesar .i. flori e s tal com lo flori d Arago, e s a ley de XXII quirats .val XIV sol. VI."
Carbonell, Pere Miquel Coneixences de les monedes Any 1490

BOCATERROSA (DE ___) mod.

De boca dents.

"... e com ell, prostrat de bocha terrosa davant los peus dels jutges, besant los, demanas que li haguessen merçe, sullava la sua boqua ab lo fanch."
Canals, Antoni Valeri Màximo 168, lib. VIII, tit. I

CANÓ s.

Tros de canya tallat d'un nus a l'altre que serveix per a posar en la llançadora dels teixidors.

"E sa merce compra un tornet chiquet perque lo senyor fill seu li pogues fer canons. Lo qual los feya ab molta amor e diligencia; e donava ls a la senyora mare sua ab gran reverencia; e sa merce los prenia de les sues mans ab dolçor no recomptable besant los moltes vegades ans que ls posas en la lançadora."
Isabel de Villena Vita Christi cap. xciiij

EMPERADORA s.

Emperadriu.

"... e feu fervent oracio, e besant la terra deya semblants paraules: -O mare piadosa! Regina dels angels e misericordiosa emperadora dels cristians, hoy u me..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CCLXXVII

ENSUMAR, [ENSOMAR] v. a.

Aspirar l'aire, olorar retirant l'alè.

"Los peus li van besant
E apres lo aletava,
L asa ho l va ensomant
Lo bou lo adorava."
Cançoner de Nadal XI

"L om golaffre cant ve al menjar appar que tota la taula se deja metre e l ventre e que ab tots los senys corporals deja menjar, car guarda ça, e ensuma ab lo nas de lla, e escolta d altra part, e palpa ça e lla si pot..."
Eiximenis, Francesc Terç del Crestià cap. CCCII

"Axi dintre par lur esquera bruna
Sensuma la una ab l altre formiga,
Força a saber lur via e lur fortuna."
Febrer, Andreu Comèdia de Dant Purgatori, cap. XXVI, 34

ESPESSAMENT, [ESPESAMENT, SPESAMENT] adv.

D'una manera gruixuda.

"... e com la poma li venia ell la parava tan espessament que l altre n avia la meytat complidament."
Lo fill del Senescal d'Egipte cap. VII

"... e veren qe l temps s era anfosquit e si comensa a ploure e a tronar e a lempar per mig del castel axi espesament con a pluga..."
Sant Grasal MS. de G. Reixach, f. 115

"Pux me trobey dejus .j. jardi
hon hach mil arbres de aviro
tots d un gran e d una fayço,
cascun d estranya natura
e trastuyt per egual mesura
eron asis espesament,"
La Faula d'en Guillem Torroella 418

"... ne sino spesament me lançave de sobre lo lit sospirant, plorant, abrassant & besant qui ab mi no era."
Alberti, Leon Battista Ecathonfila 1.670

"... e, dementre la senyora Duquessa passara, deien junyer espessament en cascuna de les dites taules, on haia copia de junyidors venturers..."
Ordenació de l'entrada de la duquesa de Girona a València Any 1373

FACTURA, [FACTURIA] s.

Persona protegida i beneficiada d'una altra més poderosa.

"... per que altre no desige en aquest mon sino star en continuo servey de vostra Sdat, de qui ço catiu e humil factura."
Lletra del duc Joan II de Gandia a S. S. Alexandre VI 6 de setembre de 1494

"... e lo qual es special servidor e facturia d en Altarriba procurador del Comte de Prades..."
Lletra dels Consellers d'Igualada 21 de juny de 1462

"... que be podets entendre que tots sots factura de Deus, e Deus es veritat e misericordia e justicia ab vosaltres."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. VI

"Vostre poble qui factura
Es de Deu omnipotent
Vulla l pregar humilment
Lur divis torn amor pura."
Turmeda, Anselm Cobles de la divisió del Regne de Mallorques 73

"Senyor,
vostre humil factura
qui, besant vostres peus,
se recomana en vostra merçe
Lo vostre batlle de Cathalunya."
Lletra de Pere Becet al rei Barcelona, 22 de febrer de 1418

"E puix que per tots donas la sanch pura, salvau me, car som la vostra factura."
Anònim Cobles en lahor del S. S. Sagrament de l'altar

"... per acompanyar al studi de Tholosa Guillem Ramon de Montpalau, canonge e ardiaca de la Mar de la seu de Barchinona, criat e factura nostra..."
Lletra de la reina Maria Al comte de Foix (València 19 de novembre de 1434). Arxiu Corona d'Aragó (reg. 2.975, f. 76 v)

"Senyor Deu, si yo e feta cossa de que yo sia culpable, a tu ya no he pugut ffer que sia obra e factura tua..."
Oració MS. n. 216, f. cxv, a. Bib. Univ. València

FICAT EL GENOLL loc.

Agenollat, ada.

"... e nos aquells servescam de donar lurs aygua en les mans axi en lo començament con en la fi del dinar, jonolls ficats en terra..."
Rei Pere del Punyalet Ordenacions de Pere del Punyalet sobre els oficials de la sua cort. CDIACA, vol. V De la Almoyna

"O sacratissima Trinitat gloriosa! ador te genolls ficats, besant aquesta terra..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. LXXV

"Mas, com se deu dir? Genolls ficats en terra, e axi o confessave David..."
Ferrer, Vicent Sermons de Sant Vicent Ferrer XXVI

FOSC, A adj.

Trist, abatut, apagat, planyívol, lamentós.

"E ab gran fatiga trague la ma e dona la a tots los parents e servidors, e ab la veu fosca dix altra volta besant e abraçant lo crucifixi..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CCLXXVI

"... que si lo malalt pren aquesta confeccio... si a tos fara li estancar, e si ha corença estanca la, e si ha la veu fosca esclarir la ha."
Macer: llibre de les herbes i les seues virtuts 34; MS. n. 216, f. xxxxvj, d. Bib. Univ. València