COLGA s.



"Item per la colga de la dita bandera, ço es lo drap, ii. sous."
Arxiu Reial Patrimoni (lib. 2.346, f. 10)

COLGA, [COLGUE] s.

Encaixonament que conté un jaç de palla, que pot constituir per si mateix un llit o posar-se sota els matalassos d'un altre.

"Primo un lit ab colgue, marfegue e dos matalassos bons."
Inventari del castell de Folgons Any 1523

"Item una colga de fusta ab mige marfaga plena de palla."
Inventari del castell de Brunyola Any 1532

"Primo una colga antiga en que havia .j. travesser e .j. pareyll de flaçades."
"Item en .jª. colga de guix .j. matalaff .j. cobertor olda e .jª. goenga de borres."
Inventari d'una especieria Cervera, 1373

"Item una colga ab marfega plena de paylla."
Inventari del castell de Tous Any 1410

COLGAMENT s.

Acció i fet de colgar o de colgar-se.

"A domestich servey de la nostra persona en lo qual los escuders de la cambra dins los secrets de nostre colgament a nos familiarment obsegueixen, sis en nombre volem esser deputats..."
Rei Pere del Punyalet Ordenacions de Pere del Punyalet sobre els oficials de la sua cort. CDIACA, vol. V

COLGANT, [COLGUANT] adj.

Qui es colga; ponent, aplicat al sol.

"Qui dell dissapta, a soll colguant
antro all diluns, all soll lavant,
colra lo dimenge de obrar
que no y vulla fahena ffar."
La Carta tramesa del Cel 177, MS. 451

COLGAR v. a.

Posar al llit.

"Hoc encara sia tengut lo dit prior de visitar e regonexer cascun dia, ço es, de mati ans de dinar... e en la nit ans de colgar una vegada tots los pobres malalts..."
Ordinacions de l'Hospital de la Santa Creu f. iiij g.

COLGAR v. intr.

Anar al llit, gitar-se, jaure's.

"Tant me sobraren les dolors
E stranyament
Que ma muller de continent
Fech me colgar,"
Testament d'En Serradell

COLGAR-SE v. refl.

Jaure's al llit.

"Si qu ell trames son companyo
Al scriva
Qui s era colgat e tarda
Quax mes de dret."
Testament d'En Serradell

"... e bevets ne en deju o al vespre com vos hirets colguar..."
Receptari de la Universitat de València f. xl

"Fra Bernat se n ana colgar
Per fallonia,
E, per sa gran malanconia,
No volch sopar."
Francesc de la Via Llibre de Fra Bernat 1.610

"... e si feren tantost lo lit e descalsaren la donzela e la colgaren primerament e puys se colga Perseval."
Sant Grasal MS. de G. Reixach, f. 55

"... que vingats a mi privadament, e que m menets en la cambra en lloch d ella, e yo colgar e m al seu llit."
Desclot, Bernat Crònica (Desclot) (ed. Coroleu, 1885) cap. IV

"E apres se anaren colgar e l ermite feu li lit de fe e de un poch de bova, e ell dormi mils en aquell lit que en negun que hanc hagues gegut..."
Lo fill del Senescal d'Egipte cap. VIII

COLGAT, ADA adj.

Post, a, tractant-se d'un astre.

"... e, de soleyl, deja esser ixit lo dit bestiar dels terminis del casteyl vesi, e entrat en lurs terminis ans que l soleyl sia colgat."
Alart, Julià Bernat Docs. rossell. p. 131

COLGAT, ADA adj.

Posat, jagut al llit.

"... e lo missatge si ana demantinent devers la cambra de les dues donzelles la hon la nit se eran colgades, e quant fo a la porta no gosa entrar dins..."
Història de Jacob Xalabín f. l. ij. V

COLGAT, ADA adj.

Soterrat, post, desaparegut.

"Dejus lo pilar fa cavar
e feu lo fort stalonar
e com lo sol fo colgats
lo pilar fo del tot taylats."
Llibre dels Set Savis de Roma 2.217

COLGAT, ADA adj.



"Item de bliau de dona listat de ceda e no colgat, I. s. VIII. d."
"Item de causes planes, IIII. d.
Item de causes colgades, V. d.
Item de causes folrades e no colgades, V.d.
Item de causes folrades e colgades."
Alart, Julià Bernat Docs. rossell. p. 154

CONCOLGAR v. a.

Calcigar, trepitjar.

"... no ls lexaven de tot en tot nexer, per tal que puys se concolgasen e abastasen e s cisclasen..."
Visió de Tundal (Tuglat) 557. Llegendes de l'altra vida.