ESCOFA, [SCOFFA, ESCOFFA, SCOFA] s.

Folradura de l'interior de l'elm, bacinet.

V. cofa, còfia, cofra.

"Al capmayl per rietat
E per mays fortalea,
Se tany que sia mesa
Una scoffa dejus,
Es un autre dessus,
Per que s tinga pus clar
La dejus deu star
..................................
...................................
Lo capmayl, qui be l mira,
Es trop bell de portar,
Mas vullats vos n armar
Ab l escoffa doblada."
March, Pere L'arnès del cavaller 214

"Item dos elms de beanya que servexen per junyr, los quals vengueren de Paris ab lur scofas."
Inventari d'Alfons el Magnànim

ESCOFAT, ADA adj.

Proveït, ïda d'escofa.

"Item un bacinet de bavera escofat ab son capmayl de tota boça."
"Item un almet scofat ab sa bavera, en lo qual ha detras una sivella d or..."
"Item una barreta que fou de la dita marmesoria, escofada ab son gorgal de tota boça, la qual fon garnida per les vores de una brodaria feta a manera de fulles d or..."
Inventari d'Alfons el Magnànim 145, 146, 147. Arxiu de la Corona d'Aragó