EMPENA, [ENPENA] s.
Penna, ploma d'empenar trets de ballesta.
"... e dona tal colp al scuder que tenia lo ventall per la ma que ultrapasssa la treta, e puix va ferir lo comte que bevia lo brou, e dona li tal colp per los pits que ultra passaren les empenes de l altra part..." Desclot, Bernat Crònica (Desclot) (ed. Coroleu, 1885) cap. CLXIII
"Com, sens empenes No pot servir be y sens esmenes A un mester, Lo bon matraç al ballester?" Gassull, Jaume Lo somni de Joan Joan 1.325
"Item, dues caxes de passadors ab lurs ferres e enpenes de pocha valor." Inventari (1406) Arx. parroquial de Valls
EMPENAR v. a.
Guarnir de plomes, emplomar.
"Ans de gitar empena hom sageta, e pensa be tot fet ans que s i meta." "No deu gitar cairell qui no l a empenat, ne fer sermo qui no l a be pensat." Ex proverbiis arabum MS. de Santes Creus, Bib. prov. Tarragona
EMPENAT, ADA adj.
Guarnit de plomes.
"No gita hom sageta tro qu[e] empenada sia, ne combreça gran fet tro que aparellat sia." Ex proverbiis arabum MS. de Santes Creus, Bib. prov. Tarragona
"... que ls ballesters en taula van hi reposats e ab llurs ballestes e tretes be adobades e enpenades." Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. CXXX
| | |