BUGADA s.

Rentadura de la roba.

V. Cf. Dicc. Aguiló, s. v. bugada (v. 1, p. 298).

"...e la muller, qui feya bugada, o justada, pres de la cendrada bullent ab .iª. taça, e per la finestra de la casa gitave n sobre lo cap del leo..."
Eiximenis, Francesc Terç del Crestià CV

"Les mans ha daliquadas
Com son acustumadas
De rentar e fer bugadas,
Que per cert de altre no viu."
Cançoner de Nadal xxxvj

"Si hun hom portave huna camisa tot hun any sens despullar la s, o! quina bugada hi hauria mester!, no y bastaria sino foch a llavar la."
Ferrer, Vicent Quaresma 47, XXV

"Aytal vestit se fan
Con oyrets avan:
Gramayla escorxada
Que par que en bugada
Haja tostemps estat,
Si n es lo pel anat
Que ges un poy ferrat
Tenir no s i poria
La gramayla s tan lisa;"
Llibre dels Mariners

"item un coci de terra, de fer bugada xich."
Inventari d'Antoni Boil, mercader València, 9 de desembre de 1401

BUGADA s.

Met. Engany, trapasseria.

"E com mes pens / en que s pren tal errada
Jo mes trop sert / que u fa ço que us dire,
Vos no us gordau / de qui us fa tal bugada."
Lleonard de Sors Cançoner de Saragossa f. 133 v

"Tu comptaves sense l hoste,
comptaras dues vegades,
que ya veix que prou te costa
tos enbulls y tes bugades:"
Cobles de la presa de Sant Quintí