Vocabulari Lluķs Faraudo de Saint-Germain
INICI 
Cerca per entrada
Cerca per mots de la fitxa
coincident
comenēada
que contingui
acabada per
cerca
    1 de 1    (5 registres)
veure  Aristologia, [aristolotgia]
veure  Coure
veure  Estafisącria, [estafizacria]
veure  Estafisągria, [stafisagria, staphisagra]
veure  Estafizagera, [estaffizagera]

ARISTOLOGIA, [ARISTOLOTGIA] s.

Planta de la famķlia de les aristoloquiącies de propietats medicinals.

"Item prenets aristologia e fregats ne les dents: totes les mundificara..."
Receptari de la Universitat de Valčncia f. xxvj v

"Item aristologia qui a la fuylla ab gran vermeyll de part dins, axi com a cirera, tant quant lo malalt la portara no caura."
Tresor de pobres (MS. 216 de la Bibl. Univ. de Valčncia) cap. VII. MS. 216 de la Bibl. Univ. de Valčncia

"A la proyga e als pooyls. Prin estafisagria e orpiment e aristologia longa, e sia molt sutilment e pastat ab oli e untat el bayn tot lo cors can aura suat."
Joan Jacme Alcoatķ f. xcvij, b

"Primerament un saquet on havie una pocha de aristolotgia que pesa ab lo saquet .iij. onēes."
Inventari d'una especieria Cervera, 1373


COURE v. a.

Digerir.

"E si l esperver no pot coura la carn que hom li dara, posa li un gra d estafisagria sots la lenga e de mantinent la carn que aura menyada courį."
Flors de les receptes medecinals per ocells de caēa MS. Bib. Univ. Barcelona, cap. xxj


ESTAFISĄCRIA, [ESTAFIZACRIA] s.

Estafisągria, planta de la famķlia de les ranunculącies, dita vulgarment herba de matar polls.

V.
estafisągria, estafizagera.

"... e les coses amargues laven e escuren e nedeien ēo que es en les plagues de les humors, axi com fa la estorogila e la rrail del liri e l popanac e estafisacria, per ēo cor eles degasten la carn per poder de calor e de gran amargor..."
Ibn Wįfid Llibre de les medicines particulars f. 3, a

"Les coses calentz e sseques en lo terēer grau:
Alfaltic, anis, azara,... pegunta, herba colera, estafizacria,..."

Ibn Wįfid Llibre de les medicines particulars f. 4, a

"Habotrraz es estafisagria. Dix D. que aquesta herba a la fulla trepada en ssemblant de ssarment, e a fruyt en ssemblant de faves menudes, e es lo fruyt blanc e de negre e a ssabor aguda."
Ibn Wįfid Llibre de les medicines particulars f. 66, c


ESTAFISĄGRIA, [STAFISAGRIA, STAPHISAGRA] s.

Planta de la famķlia de les ranunculącies, dita vulgarment herba de matar polls.

V.
estafisącria, estafizagera.

"Item si aura les nars closes prin pebre & staphisagra... pux frega lo paladar ab .j. poc de pols de sola stafisagria."
Llibre del nodriment e de la cura dels ocells f. 111, c

"Item si aura lengua, anis & mell & estafisagria..."
Llibre del nodriment e de la cura dels ocells f. 111, c

"Si a lo cap raumatic pica stafisagria & feyta polvora frega'n lo paladar..."
Llibre del nodriment e de la cura dels ocells f. 112, a

"Item a asso prin melli folium .v.e folium, stafisagria, aquestes .iij. herbes li dona en sopes..."
Llibre del nodriment e de la cura dels ocells f. 112, a

"... per ēo prin pera sanguinea .I.Ŗ dracma, aram cremat, blanch, perles, corals, stafisagria, de cascu .ij. z..."
Joan Jacme Alcoatķ f. lxxvj, b


ESTAFIZAGERA, [ESTAFFIZAGERA] s.

Estafisągria, planta de la famķlia de les ranunculącies, dita vulgarment herba de matar polls.

V.
estafisącria, estafisągria.

"... prenetz esponja de mar... pebre, piretre, sement de mostaya, estaffizagera..."
Trņtula de Mestre Johan 19 d


torna a dalt