CANTONERA s.
Peça comunament de metall que reforça els cantons d'un llibre, d'una caixa, d'un cofre.
"Una biblia, scrita en pergamins de pocha talla, ab cubertes verdes e vuyt cantoneres, dos gaffets e quatre scudets tots d argent daurats..." Inventari del Conestable Pere de Portugal 2. Any 1466
"item un altre libre scrit en paper ab posts de fust, cubert de vert e de vermell ab .iiij. tenchadors e cantoneras de lauto..." Inventari d'en Pere Becet 19, III. Any 1430
"Item altre libre de medecina scrit en pergami, ab cubertes de fust e aluda blau, ab cantoneres de llanda de llauto, appellat Rasis. Inventari dels llibres de Jaume Roig 6. València, abril de 1478
![](images/361_1086882317134_trans.gif) CANTONERA adj.
Que exerceix la prostitució.
"Diluns, a xxx. de abril, feren crida real que les dones cantoneres que anaren al loch comu o al val..." Dietari del capellà d'Alfons el Magnànim f. 157 v
"La cantonera! Ab quant desdeny porta faldera, La cogalosa!" Col·loqui de dames 929, Jardinet d'orats
![](images/361_1086882317134_trans.gif) ENAMIGAT, ADA adj.
Amistançat, ada.
"Una dona cantonera o enamigada: Mulier adultera." Esteve, Joan Liber elegantiarum f. t5
![](images/361_1086882317134_trans.gif) | ![](images/361_1086882317134_trans.gif) | ![](images/361_1086882317134_trans.gif) |