SALPICAR v. a.

Polvorejar de sal; i per extensió de qualsevol altra substància polvoritzada.

"... prenets mirra que sia molta e salpicats la n; tantost sera axuta."
Receptari de la Universitat de València f. cxxx

"... e trau ne lo servell tant com poras; e salpica l un poch ab sal, e axi es lo seu menjar."
Nola, Robert de Art del coch Tall de porcell

"... e fes una cala banyada ab holi blanch fort que la puxes metre per lo budell e unta la de l enguent e salpica la dessus de la polvora..."
Micer Johan Receptari de Micer Johan CI

"Item prin la rata e crema la e fe n polvora, e salpica n lo budel un poch..."
Receptari de la Universitat de València 138; MS. n. 216, f. xxj, d. Bib. Univ. València

"... e ab invocacio del sanct Spirit fos lo siti de la ciutat beneyt, e lo pati fos salpicat ab aygua beneyta..."
Eiximenis, Francesc Dotzè del Crestià Ia part, cap. V

Fitxa Dubtosa SALSITXA, [SALSIÇA] s.

Budell de porc ple de carn crua, picada i especiada.

"Item picat ensems la sanc del boch, e l fetge, e l polmo, e ls renyons, e ls genitors, e l membre, e ls budels, e fet ne d aqui longaniça e salsiça en lo pus gros budel d aquel..."
Tresor de pobres (MS. 216 de la Bibl. Univ. de València) cap. XXXIV

"carn capolaven,
feyen pastells,
e dels budells
feyen salsices
o longanices
del mon pus fines;"
Roig, Jaume Spill 1.692

SALVANT prep.

Excepte, llevat.

V. sals, sau, saul, su.

"Que us dire? aytal resposta li feu com havia feyta a son frare lo rey de Mallorques, salvant que li dix que li comanava tota sa terra axi com aquell que ll tenia en compte de fill."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. XLV

"... que unes vestidures ayen a durar a tot hom al meyns .j. an e que no s pusque fer sino vestidures l an, salvant que s pusca fer una cota d estiu e altra d ivern o mantel acornat o gramaya ab pena."
Ordinacions fetes en Cort XXVII. Anuari IEC, I (1907)

"Axi matex se fa farciment de porcell, salvant que molt hom no y met los budells..."
Llibre de Sent Soví MS. n. 216, f. cxxvij, a. Bib. Univ. València

TIRAR v. a.

Fer sortir, expel·lir.

"... e posats la la hon hage ossos trencats: tantost los tirara e los ne fara axir."
Receptari de la Universitat de València f. cxxvij

"E dementre que ab laugeres revolucions treya e tirava la lengua, escampava per tot l aer mortals verins, axi com si caygues pluge espessa."
Conesa, Jaume Històries Troyanes lib. III, 1.168

"Item levam de forment mesclat ab sal tira de part de fores les humors venenoses e rompr les postemes."
Tresor de pobres (MS. 216 de la Bibl. Univ. de València) cap. LI

"Dix Galien que la ssua agudea es molt fort e cremant, e a gran poder d escurar, e tira la fleuma de la gola..."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 66, c

"e l ome foll / sa natura regira,
e met valor / on degun preu se troba;
despulla si / e don a l estrany roba;
gracia fa, / de si mateix la tira."
March, Ausiàs Obres d'Ausiàs March 13, ed. Pagès - CVIII

"E axi mateix hi haguem be III milia caballs vius: los altres eren morts o anaven per lo camp tirant los budells..."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. CCXX

TORÇÓ, [TORÇOR, TORSO] s.

Dolor agut als budells.

"... e lavar vos ha tota dolor de costat e tota torço, e estranguria, e dolor de budells."
Receptari de la Universitat de València f. lxiiij

"Item leyt cuyta o posada per lo sers estreny lo ventre e la torço dels budels sana maraveyllosament..."
Tresor de pobres (MS. 216 de la Bibl. Univ. de València) cap. XXIII

"Per a la dolor del ventre o torçor de l estomech, pren sement de l api e del fonol e del pebre tant com la mitat e pica ho tot e dona lo y a beure ab vin tebeu, e sapies que sanara."
Receptari de la Universitat de València MS. n. 216, f. viiij, d. Bib. Univ. València

"... e dats la li a beura ab bon vin: tota ventositat e inflamacio e brugit e torso dels budells sana tantost."
Receptari de la Universitat de València MS. n. 216, f.lxiij

"... benanança no dona dolor, ans lo toll; com donques les dites coses donen dolor, car engenren febres e torçons e fruyt de malvestat, donchs no son beneuyrats qui les han."
Genebreda, Antoni Boeci de Consolació de Philosophia lib. III, prosa VII

"preçipitant
e prefocant
mil passions
de cor, torçons,
esmortiments,
retorçiments
espaventables,"
Roig, Jaume Spill 6.211

TRENCADURA, [TRANCHADURA] s.

Hèrnia.

"... e dats ne a beure en aquell qui haura la tranchadura a mati e a vespre, sera guarit continuant. Empero port braguer."
Receptari de la Universitat de València f. clvij v

"Item sanc de tartuga e a la orina son maraveyllos aiudament en la trencadura dels infantz dementre que sigen en la decoccio d ela. E si un poch de most hi sie aiustat a la orina o a la sanc d aquela e sie posat en l angonal de l infant e es feyt lo derrer aiudament en la trencadura de l infant."
Tresor de pobres (MS. 216 de la Bibl. Univ. de València) cap. XLII

"E la balaustia estreny e exuge los rronyons e guarex les plages fresques e conforta les dentz quan somouen e val a la trencadura del pentenill."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 43, b

"Aloe; aquesta es la sua virtut que porga la fleuma del stomech... e si la polvora es mesa sobre la nafra, cura la e ajusta la trencadura dels budells."
Macer: llibre de les herbes i les seues virtuts 73. MS. n. 216, f. lvij, c. Bib. Univ. València

VENTOSITAT s.

Gas produït als intestins, especialment quan s'expel·leix.

"...e apres escalda les be tres o quatre vegades, e cada vegada sien ben premudes de manera que no y romanga nenguna manera de ventositat..."
Nola, Robert de Art del coch Potatge de Porriola

"...e apres que vaja a la privada, car es li fort san e profitos en aquell temps haver lo ventre porgat e ajuda molt a servar honestat contra leges ventositats qui s porien seguir en taula."
Eiximenis, Francesc Terç del Crestià cap. qui posa com deu hom si matex compondre honestament cant menja

"ventositat,
grossa vapor
de llur fredor
dins engendrada,
en la yllada
molts sons fa fer,"
Roig, Jaume Spill 9.632

"E cela que sera de dins lo cors, sera per .v. occasions: o de sanch, o de colera, o de fleuma, o de malencolia, o de ventositat."
Joan Jacme Alcoatí f. xxxviij, b

"Item prenets guarangal e picats lo e dats li n a beura: tota ventositat qui sia als budells per frador ne fara exir, que calent es."
Receptari de la Universitat de València f. lxij, v

"Dix .D. que les faves engendren males umors... e quan son cuytes e vessada l aygua e tornades altra veu a coure son millors e de menys ventositat..."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 38, a

VESPRADA s.

Vespre, primeres hores de la nit.

"... car presumim que la dolor dels budells que segons que ns es estat escrit hagues ir en la vesprada, se pod esser esdevenguda per desplaser...""
Arxiu Corona d'Aragó (reg. 1.958, f. 105 v) Curiae sigilli secreti 7, reg. 1.958, f. 105 v, § 1, l. 9 (Joan I, 1389/91)

"Quant vendra en la vesprada,
Que y vendran tuyt,
La monja prega que n la nuyt
Vullen vetlar,"
Francesc de la Via Llibre de Fra Bernat 1.796

"Divendres II. Lo dit die en la vesprada en Bertran de Tamarit correu ana a la torra d en Vilatorta... E torna lo cendema per lo mati."
Novells ardits Agost de 1437

"... ho en .i. dia meseix les matinades son fredes e les vesprades caldes, ho per lo contrari."
Jaume d'Agramunt Regiment de preservació a epidímia e pestilència e mortaldats art. III, cap. I