Vocabulari Lluís Faraudo de Saint-Germain
INICI 
Cerca per entrada
Cerca per mots de la fitxa
coincident
començada
que contingui
acabada per
cerca
    2 de 2    (23 registres)
veure  Llop de mar
veure  Membre, [menbra]
veure  Passa
veure  Peix mular
veure  Polp
veure  Retut, uda
veure  Salmitre, [salmitra]
veure  Seia, [seya]
veure  Trencar
veure  Veu (A comuna ___)
veure  Vidriol romà

LLOP DE MAR un. pluri.

Nom de certes espècies de foques.

V.
llop, vell marí.

"son lop de mar,
lo pex mular,
drach e balena,
polp e serena,"

Roig, Jaume Spill 7.721


MEMBRE, [MENBRA] s.

Membre viril, penis.

"... e si molt ne donen a beure fa gitar la sang per lo membre en logar d orina."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 25, c

"... vos sabets que un dels desplasents pecats que homes fan, si es la partida del membre, e asso per lutxuria..."
Pasqual, Pere (atribució falsa) Disputa del Bisbe de Jaén (segle XV) 3, tit. XVIII

"Item prenets salvia e coets la ben en aygue, e com sie ben cuyta de aquella aygue, a mati e a vespre, lavats vos en lo menbra: continuant tota pudridura que hi sia curara."
Receptari de la Universitat de València f. xci

"... e pres los calzes de les sgleyes e urina en aquells, e per escarn dix: -Veus axi los vexells en los quals fan sacrifici al fill de la Verge. -E tentost la bocha li torna membre que s vergonya de dir, per lo qual ell gitava la femta e altres sutzetats."
Recull d'eximplis e miracles DCXV

"... de hun fadri qui era exit de la força lo qual aportava dos albarans de pregami verge dins lo membre."
Guerra de Joan II Docs. Arx. C. d'Aragó, v. 21, p. 308

"Item si en nulla manera no pot esser trencada la pedra, posat suaument algariam que es verga de lauto appropriada a aquel menester per lo trauc del membre tro aquela toc de pedra..."
Tresor de pobres (MS. 216 de la Bibl. Univ. de València) cap. XXXIV

"... fou atrobat .j. gran peix mort, a comuna veu appellat balena, de larch seguons dit de molts de .xxj. en .xxij. passes. E diu se que te .j. membre de larch de .j. cana e de gros de la cuxa d un hom."
Novells ardits 15 de novembre de 1459


PASSA s.

Mesura de longitud equivalent a l'aproximada d'un pas ordinari.

"Item, triginta passes de corones."
Capmany, Antoni de (editor) Armament de la coca "Sent Climent" Col·lecció diplomàtica, CCLXXX

"Item, pessa de drap d estrayles qui ha de lonch set passes."
Capmany, Antoni de (editor) Col·lecció diplomàtica Col·lecció diplomàtica CCLXXX

"E prestament ell feu fer hun gran pont de fusta que entrava dins l aygua mes de .xxx. passes tot cubert de pomposos draps de raç."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CL

"... al cap de Lobregat fou atrobat .j. gran peix mort a comuna veu appellat balena, de larch seguons dit de molts de .xxj. en .xxij. passes."
Novells ardits 15 de novembre de 1459

"Item prohis de .xl. paces vey... .j."
Inventari de la galera "Monagina" MS. 252, Bib. de Catalunya; Mallorca, 21 de setembre de 1352


PEIX MULAR un. pluri.

Estufador, cetaci o balena mediterrània.

"... divendres, a .xj. de jener de l any mcccc. e trenta e dos, a la vora de la mar, entre lo muntanyar blanch e los pinatells de la platja de Valencia, hixque un peix mular mort, lo qual havia de larg setanta e tres palms e un quart; la boca de la gorga fins al morro quatorce palms e la ubertura de la boca dotze palms."
Arxiu del col·legi del Patriarca. Protocol notarial de Jaume Vendrell Any 1433

"Aquest die fou scampada fama per la present Ciutat e axi fou trobat de fet que della lo cap del Lobregat fou atrobat .i. pex molar mort qui havia de larch entorn .xvj. canes, e d alt de tayll o gruxa .i. cana."
Novells ardits 23 de setembre de 1448

"son lop de mar,
lo pex mular,
drach e balena,
polp e serena,"

Roig, Jaume Spill 7.721

"E dites aquestes paraules, lo peix mular en lo qual Neptuno cavalcava, comença a mugir, e les aygues bramaven, e, comovent les ab la coa, volgue s cabuçar e entrar se n al fons..."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa lib. III, § 17


POLP s.

Pop, mol·lusc del grup dels cefalòpodes dotat de vuit tentacles (del gènere Octopus), molt comú als nostres mars.

"Item ordenaren que llampugues, verderols,... polps, cipias, calamars y gambas se venan sens pes a ull."
Crides de Mallorca XL

"Capitol que tracta en quina manera se deu aparellar lo polp. Primerament bat lo fort perque aquest peix (!) es molt dur, e per ço vol esser molt batut, e apres pren lo polp e renta l..."
Nola, Robert de Art del coch De polp

"... axi com austor e esparver, e cavall e leo, e amfos e salmo, que fa pus bell nomenar que gall ni voltor, ni ca ni ase, ni rajada ni polp."
Llull, Ramon Llibre de Contemplació 21, p. 359

"Johan llavors inclina lo cap e quasi reverencialment a ella un poch acostant se, aquells braços solts e desempachats qui de polp paria que fossen, lo prengueren pel coll..."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa lib. III, 63

"son llop de mar,
lo peix mular,
drach e balena,
polp e serena,"

Roig, Jaume Spill 7.721

"Polp.
Si vols farcir polp o calamar, pren lo polp e lava l be e perbul lo e talla li les cames e prin ço que dins es e acapola lo tot ensemps ab juyvert e menta e moraduix..."

Llibre de Sent Soví MS. n. 216, f. cxxviij, c. Bib. Univ. València


RETUT, UDA adj.

Vomitat, perbocat, gitat.

"Jhonas llançat, tres iorns begut pel peix, retut, qui s diu balena, ffora n l arena tornat en sest;"
Roig, Jaume Spill 13.948


SALMITRE, [SALMITRA] s.

Salnitre, salitre.

V.
nitre, nitri, sal nitre, sal nitri, sal petra, salitre, salmira, salnitre, salpetre.

"... compra un fel de balena la qual era molt vella, e pres argent viu, e salmitre, e vidriol roma ab altres materials..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch Cap. CCLXXXIX

"Item un saquet de salmitre que pesa .xiij. onçes."
Inventari d'una especieria Cervera, 1373

"... e, si prevalra la humidat al sech terrestre, engenrar s a d alli la sal gema, salmitra e sal atmoniach."
Torre, Alfonso de (orig. castellà) Visió delectable Cap. Xxxiij

"E axi matex hi ha altra medesina: preneu .ij. oz. d almastech e una oz. e mige de soffre, e una unas de salmitra e una oz. de albayala, e una oz. de sagi e un poch de vinagre."
Dieç, Manuel Llibre de Manescalia Cap. XX


SEIA, [SEYA] s.

Cerra o seda.

V.
cerra, seda.

"Lo dit die se trova mort .i. peix molt gran a fama de molts appellat balena ab grans seyes..."
Novells ardits 5 de juny de 1458


TRENCAR v. n.

Rompre o topar contra un obstacle, referit a les ones de la mar.

V.
rompre, trencar-se.

"Item: aquest Demostenes, anant se n a les ribes de la mar, on les ones trencaven e feyen gran brogit, e al loch on corrien los rius, feya concordar la sua veu ab los brogits de la mar e dels rius..."
Canals, Antoni Valeri Màximo 923, lib. VIII, tit. VII

"endreyt ora de mija nuyt
la balena se restanquet
es eu vi la mar que trenquet
en una terra devant mi;
e cant eu pres la terra m vi
fi un gran salt sobre l arena"

La Faula d'en Guillem Torroella 98


VEU (A COMUNA ___) loc.

Segons l'opinió general.

"... al cap de Lobregat fou atrobat .j. gran peix mort, a comuna veu appellat balena..."
Novells ardits 15 de novembre de 1459


VIDRIOL ROMÀ un. pluri.

Sulfat de ferro o caparrós.

"... compra una fel de balena la qual era molt vella, e pres argent viu, e sal mitre, e vidriol roma ab altres materials, e feu de tot unguent..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CCLXXXIX


torna a dalt