CAPÇALINAR v. a.
Caplletrar, ornar un llibre o document de lletres capitals.
V. caplletrat, ada.
"... pagats a n Domingo Dadzuara illuminador .xvij. liures reyals a ell tatxades e moderades per son salari e treballs de capçalinar e florejar d atzur Dacre e altres colors lo libre appellat Valeri... En lo qual llibre ha .Mlx. letres, de les quals, ço es les mil, a raho de .xxv. sous lo cent, munten .xij. liures .x. sous e .lx. que n son grants a raho de .xviij. diners la peça munten .iiij. liures .x. sous, muntants les dites dos partides a la primera e dessus dita suma." Doc. datat a València el 3 de setembre de 1420 Claveria de Censals, n. 42. Arx. Ajuntament de València
![](images/361_1086882317134_trans.gif) COERNAR, [COHERNAR] v. a.
Enquadernar, relligar.
V. cornar.
"... com de manament de la dita senyora havia bestrets e pagats axi an Pere Raurich, illuminador, com an Johan dez Pla, ligador de libres de la ciutat de Barchinona, per illuminar, ligar e cohernar dos libres de la dita senyora, scrits en paper." Arxiu Reial Patrimoni (reg. 545, f. 51)
![](images/361_1086882317134_trans.gif) FLOREJAR v. a.
Marcar, ornar amb dibuixos o figures de flors i floretes.
"... pagats a n Domingo Dadzuara illuminador .xvij. liures reyals a ell tatxades e moderades per son salari e treballs de capçalinar e florejar d atzur Dacre e altres colors lo libre appellat Valeri..." Doc. datat a València el 3 de setembre de 1420 Claveria de Censals, n. 42. Arx. Ajuntament de València
![](images/361_1086882317134_trans.gif) FLOREJAT, ADA adj.
Marcat o decorat amb figura o guarnició de flors.
"... alcu no gos o presumesca portar o calçar soletes ab puntes, ne çabates florejades, si donchs no es noble, o cavaller, o hom de paratge, o ciutada honrat, o fill o fills llurs..." Llibre de Memòries València, 1382
"¡O verga d or / en tots llochs fflorejada, ab clara sanch / rahent nostres deffalts, plena de fflors / e inffinits esmalts...! Martines, Pero Poesies de Pero Martines II
"... pagats a n Domingo Adzuara illuminador .ij. liures .xj. sous, els quals munta son salari a raho de .iij. diners letra d atzur Dacre e florejades, les quals ha fetes de nostre manament..." Doc. datat a València el 3 de setembre de 1420 Claveria de Censals, n. 43. Arx. Ajuntament de València
![](images/361_1086882317134_trans.gif) IL·LUMINADOR, [ILLUMINADOR] s.
Aquell que explica, esclareix.
"A Moyses dona nostre senyor Deu, en cinch libres, la ley, e nostre senyor, Deu ordena que Moyses fos illuminador en lo mon, no per paraula proffetical, mas per senyal divinal..." Ferrer, Vicent Quaresma 34, III
"Dix l enteniment: -Loat sie Deu que es illuminador dels angels e li plau comunicar alguna part de aquella lum de nosaltres..." Torre, Alfonso de (orig. castellà) Visió delectable cap. xxx
![](images/361_1086882317134_trans.gif) IL·LUMINADOR, [ILLUMINADOR] s.
Aquell que fa ofici d'il·luminar, acolorir, miniar o decorar llibres.
"... que ens trametats encontinent lo vostre illuminador per acabar les dites istories, e apres, com sia acabat, nos trametem vos lo nostre illuminador per ajudar a acabar la obra vostra que fa lo vostre illuminador..." Rubió i Lluch (editor) Docs. cult. cat. med. I, CCCCLXXXIV
"... donets loch e façats que l vostre illuminador illumini lo dit nostre saltiri..." Rubió i Lluch (editor) Docs. cult. cat. med. I, DV
"... qui aquella [bandera o estandart] de continen posa a la plaça de Sant Jacme, alt a la finestra de la habitacio d en Rourich illuminador." Novells ardits 16 d'octubre de 1457
"... pagats a n Domingo Dadzuara, illuminador .xvij. liures reyals a ell tatxades e moderades per son salari e treballs de capçalinar e florejar d atzur Dacre e altres colors lo libre appellat Valeri..." Doc. datat a València el 3 de setembre de 1420 Claveria de censals, n. 42. Arx. Ajuntament de València
![](images/361_1086882317134_trans.gif) IL·LUMINAR, [ILLUMINAR] v. a.
Acolorir, miniar, ornar de pintures llibres o estampes.
"... com de manament de la dita senyora havia bestrets e pagats, axi an Pere Raurich, illuminador, com an Johan dez Pla, ligador de libres de la Ciutat deBarchinona, per illuminar, ligar e cohernar dos libres de la dita senyora, scrits en paper." Arxiu Reial Patrimoni (reg. 545, f. 51)
"Item a n A. Fuster, al qual eren deguts per raho de .j. libre del senyor infant que fou illuminat .ij. solidos jaccenses." Itinerari de l'infant Pere n. 118, reg. 562, f. 77 v A. B. C.
![](images/361_1086882317134_trans.gif) LLIGADOR DE LLIBRES s.
Relligador, enquadernador.
"... de manament de la dita senyora ha pagats a n Mahir Salamo, juheu, ligador de llibres de la ciutat de Barchinona, per raho de unes cubertes verts a ops de .i. libre appellat exposicions dels evangelis..." Rubió i Lluch (editor) Docs. cult. cat. med. II, CLXXXV
"Item pague an Miquel Pastor, ligador de libres, per ligar los dits libres e cobrir de aluda..." Rubió i Lluch (editor) Docs. cult. cat. med. II, CCXVI
"... foren aquests los pengats: primerament Muntagut... e Arcis, fill de hun ligador que esta en lo carrer de la Verge Maria de Gracia..." Dietari del capellà d'Alfons el Magnànim f. 91 v
"... com de manament de la dita senyora havia bestrets e pagats axi an Pere Raurich, illuminador, com an Johan dez Pla, ligador de libres de la ciutat de Barchinona, per illuminar, ligar e cohernar dos libres de la dita senyora, scrits en paper." Arxiu Reial Patrimoni (reg. 545, f. 51)
"Doni an En Correger, chrestia novell, ligador de libres, per ligar e cornar lo responser..." MS. de la Seu de Mallorca
![](images/361_1086882317134_trans.gif) | ![](images/361_1086882317134_trans.gif) | ![](images/361_1086882317134_trans.gif) |