BONETA s.

Varietat de bonet, lleugera i gentil usada pels clergues.

V. Cf. Puiggarí, p. 298 i 299.

"Item i. boneta
Item i. capell de sol."
Inventari de l'arquebisbe Arnau Cescomes f. 9

BONETA s.

Marítim. Vela suplementària que quan fa bon temps s'afegeix a les veles altes i baixes al dessota i als costats.

"Item, dues bonetes."
Capmany, Antoni de (editor) Armament de la coca "Sent Climent" Col. diplom. CCLXXX

"Item, sexdecim maços de badafions de boneta."
Capmany, Antoni de (editor) Armament de la coca "Sent Climent" Col. diplom. CCLXXX

"... e cascu feya sforç de veles tant com podia ab la mijana e ab lo triquet, e posaven tantes bonetes com cascuna nau podia portar."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CXLVIII

"Sense lo treu / migana ni bonetes
entrant al port / y terme de la vida,
vies deixant / del sant viatge fetes
en parahis / ab anchores perfetes
y ormegs segurs / restas sancta surgida."
Gomis, Pere Obres en lahor de senta Caterina de Sena f. sign. bvj v

BONETA s.

Beaces, valisa.

V. Cf. Puiggarí, p. 243 i 159.

"item .i. capmaffeu gros encastat d or en .i. boneta vert ab corda vermella."
Rubió i Lluch (editor) Docs. cult. cat. med. I, CLXXIII

"E En Bernat de Peratallada fo axi mateix guarnit e porta la troça, ço es, una boneta que no pesava molt..."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. LXXXIX

"... e gitaren en mar molt bell arnes e matalaffs de seda, e caxes, e bonetes, e guarniments, per tal que les galeres fossen pus laugeres e mils poguessen scapar."
Desclot, Bernat Crònica (Desclot) (ed. Coroleu, 1885) cap. XCVIII

"... e apres tot darrer venia lo rey; e aportava de tras en lo arço huna boneta, per tal que semblas majordom del mercader."
Desclot, Bernat Crònica (Desclot) (ed. Coroleu, 1885) cap. CIV

"Item, unes bonetes de cuhir abtes a portar argent per cami."
Inventari de la infanta Joana Any 1385

BONETA s.

Trossos d'or, d'argent (Labèrnia). Tresor trobat.

"Pages si troba or ne argent que lo vulgar diu bonetes, ne cavall o mul, o Sarrahins, o stor, mantinent ho diga e monstre a son senyor e reta li ho, e prena d ell ço que son senyor dar lur en volra per guardo."
Constitucions de Catalunya II, lib. IIII, tit. XXVIIII