ESTOIG, [STOIG, STOG] s.

Mena de capsa o bossa amb compartiments disposats en tal forma que els objectes dins continguts estan subjectats estretament.

V. estoix.

"item un stog de barber en que ha dos rahors, una pinte, unes tesores e .i. mirall."
Inventari d'en Pere Becet 89, XXVII. Any 1430

"Primo, un collar d argent daurat... ab un stoig de fust..."
Inventari d'Alfons el Magnànim 174; any 1413

"Item una pila de quirats ab son stoig de cuyro."
Inventari de la casa de la monederia 43. València, 1459

"E deu tenir en son stoig set instruments es a saber: tisores, molls ho pinças, prova, rahor, lançetes e agulles..."
Granollachs, Bernat de Llunari f. sign. fij