DAGA (COLP DE ___) un. pluri.

Cop moral pregon que fereix o ofèn vivament els sentiments més íntims.

"A vos presents/ son mos mals e deffectes,
l interior/ a vos gens no s amaga,
yra mortal/ me ffir ab colp de daga,
tant que seguir/ no puch coses perfetes."
Martines, Pero Poesies de Pero Martines 65, XI

DAGA, [DAGUA] s.

Espècie de punyal que es porta penjat a la cintura del costat dret.

V. Cf. Puiggarí p. 363.

"item una dagua ab bocal d argent daurat."
Inventari d'en Pere Becet 80, § I. Any 1430

"... haja a tenir .I. arnes, ço es bacineta ab cara et barbuda de ferre... un glavi, una atxa e daga o espunto."
Arxiu Corona d'Aragó (reg. 1.529, Ia part, f. 54) Varia 9 Pars Ia, reg. 1.529, f. 54 v, § 2, l. 5 (Pere III, XIV/XV)

"... e per força lo hu e l altre lexaren caure les atxes e tiraren les dagues car de les spases no se n podien servir tan abraçats staven..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. LXV

"...car ell li devisa la batalla ab arnes comu de guerra, a peu, ab hatxes, spases e dagues, e designada la longuesa de les dites armes..."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa lib. III, 86