CLEDA s.

Obra de fortificació consistent en un embarrerat de fustes i rama, destinat a detenir l'avanç dels enemics o a abrigar-se contra els seus trets.

"E axi con el anava fahian de de pals forcats e ficats, e fahia axi con manera de casa cuberta ab cledes e ab rama dessus, e sobre la rama la terra, si que si hi feris pera de les algarrades que no y tengues dan."
Rei Jaume I Crònica (Rei Jaume I) (ed. Aguiló, 1873) 69

CLEDA s.

Greda.

"... gerra de oli, quintal de cleda, gerra de tonina, odre d alquitran, II. d."
Lleuda de Cotlliure 1297-1300

"Medicina richa que fa mameles poques: prenetz gales e alum, cleda, de cada n .j. poc e sia confit en vinagre..."
Tròtula de Mestre Johan 20 cap.

"Cleda. Terra de quimolea es la cleda: es dues maneres. La .jª. blanca, l altra blava..."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 96, c

"Carga de cleda, un diner, e sia la arrova ab cara de xxxiv liures."
Costums de Tortosa lib. novè, rúbr. X, X

CLEDA s.

Entrellat de vímets per a fer clausures en camps.

"... e veus aqui los moros que cuydaven metre foch a les cledes, mas la merçe de Deu no les havem be deffendudes."
Rei Jaume I Crònica (Rei Jaume I) (ed. Aguiló, 1873) 172