BUGADA s.
Rentadura de la roba.
V. Cf. Dicc. Aguiló, s. v. bugada (v. 1, p. 298).
"...e la muller, qui feya bugada, o justada, pres de la cendrada bullent ab .iª. taça, e per la finestra de la casa gitave n sobre lo cap del leo..." Eiximenis, Francesc Terç del Crestià CV
"Les mans ha daliquadas Com son acustumadas De rentar e fer bugadas, Que per cert de altre no viu." Cançoner de Nadal xxxvj
"Si hun hom portave huna camisa tot hun any sens despullar la s, o! quina bugada hi hauria mester!, no y bastaria sino foch a llavar la." Ferrer, Vicent Quaresma 47, XXV
"Aytal vestit se fan Con oyrets avan: Gramayla escorxada Que par que en bugada Haja tostemps estat, Si n es lo pel anat Que ges un poy ferrat Tenir no s i poria La gramayla s tan lisa;" Llibre dels Mariners
"item un coci de terra, de fer bugada xich." Inventari d'Antoni Boil, mercader València, 9 de desembre de 1401
![](images/361_1086882317134_trans.gif) BUGADA s.
Met. Engany, trapasseria.
"E com mes pens / en que s pren tal errada Jo mes trop sert / que u fa ço que us dire, Vos no us gordau / de qui us fa tal bugada." Lleonard de Sors Cançoner de Saragossa f. 133 v
"Tu comptaves sense l hoste, comptaras dues vegades, que ya veix que prou te costa tos enbulls y tes bugades:" Cobles de la presa de Sant Quintí
![](images/361_1086882317134_trans.gif) | ![](images/361_1086882317134_trans.gif) | ![](images/361_1086882317134_trans.gif) |