DEXINFLAR, [DEXIMFLAR] v. a.

Desinflar.

"... e en forma de emplaustra posats ho sobre los coyllons qui seran inflats, tantost se dexinflaran continuant de posar les dites coses."
Receptari de la Universitat de València f. xcij

"Item si la piques ab fuyles de lorer e la poses de sus los budells qui son inflats fa los deximflar."
Macer: llibre de les herbes i les seues virtuts MS. Bib. Nac. París, fons espanyol 210, f. XI b

ENDURIT, IDA adj.

Tornat dur; i figuradament que ha pres una duresa moral.

"O! tan gran dampnacio li es apparellada!; mas tant tenia lo cor endurit, que no y poch entrar la barrina..."
Ferrer, Vicent Quaresma 35, XLV

"No volent creure o seguir lo consell dels antichs o millors que ells, stants en lurs endurits e desrahonables proposits."
Eiximenis, Francesc (?) Cercapou 468, primer punt, cap. onzè

"Yo, mal nodrit,
vell endurit,
dolent, vila,
com lo mila
del terç any vell,
per un budell
ja m i calava;"
Roig, Jaume Spill 15.737

"Aquestes son les mediçines que guarexen les plages e que ajusten la carn, e la estrenyen, e la crexen, e la dessequen en les plages e la aparellen tant que torne a cuyrar que l cuyr es carn endurida..."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 6, d

ESBUDELLAR v. a.

Treure-li els budells a algú (especialment als cavalls).

V. esbutllar.

"... mes de .c. homens, qui mort cavaller o cavall dels francesos n anaren a terra; puix van trocejar llances e esbudellar cavalls..."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. CXCI

ESBUTLLAR, [ESBUTLAR] v. a.

Esbudellar, treure-li els budells a algú (especialment als cavalls).

V. esbudellar.

"E los almugavers qui vaeren aquesta presa e que ls francesos se tenien tant fort, van trocejar les llances e puix van se n metre entre ells e pensen d esbutlar cavalls e de matar cavallers."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. CLIX

ESCATA, [SCATA] s.

Làmina còrnia que cobreix el cos de la major part dels peixos i dels rèptils.

"E de tot peix dare l escata,
E no n serquets altra barata;"
Disputació d'En Buch ab son cavall 289

"... li n va tirar la lança ab la qual li n fae gran mal, car se li n va ficar dintre per entre les grans scates per als pits..."
Boades, Bernat Feyts d'armes de Catalunya (falsificació) cap. 19

"Primerament la saboga vol esser fresca e molt neta de la escata..."
Nola, Robert de Art del coch De saboga en pa

"Fortment val a escortxament de budels feyt per aguament de materia, maiorment d escama, que es axi com a escata de pex."
Tresor de pobres (MS. 216 de la Bibl. Univ. de València) cap. XXIII

"Item se guart lo dia de menjar cabro ni cabra ni cabrons munters, ni peix que no haja escata..."
Receptari de la Universitat de València MS. n. 216, f. iiij, d. Bib. Univ. València

"Si embla galina o capo
La ploma e ls budells ne do;
E de tot peix dare l escata,
E no n serquets altra barata."
Disputació d'En Buch ab son cavall 287

"item una altra vanova feta a escata de peix, de cotonina, olrada, de .v. teles."
Inventari d'en Pere Becet 175, I. Any 1430

ESMIRLAR, [SMIRLAR] v. n.

Anar de ventre (els ocells de caça).

"Frare Bernat, desert e las,
Va ensutzar
Les monges ab son esmirlar,
Tan luny tirech!
Car tan gran esquitxar ne fech
Com esparver."
Francesc de la Via Llibre de Fra Bernat 1.938

"Qui deu hom fer al falco o al ocell quant hom coneix que sta algun poch empachat e volrets que esmirle be."
Llibre de caça MS. n. 1.295. Bib. Univ. València

"Del falco o de l ocell que fa sanch per davall ab lo que smirla."
Llibre de caça MS. n. 1.295. Bib. Univ. València

"Com es constibat, so es, que no pot esmirlar, da li ab lo past ffel de guall ho caragols blanchs a menyar. Item com esmirla massa soven, axi com aquels qui an desentiri, cou hom la malva major ab grex de porch ffresch, e d aso un poch ab una cullera per la boca li gita tebet."
Flors de les receptes medecinals per ocells de caça MS. 21-2-19, cap. viij. Bib. Univ. Barcelona

"... qui donara a l esperver oli de holives en un budell que lo y ffahes trasglotir, que l ffa mils e pus luny esmirlar."
Dieç, Manuel Flors de les receptes medecinals per ocells de caça MS. 21-2-19, cap. xvij. Bib. Univ. Barcelona

ESQUARTERAR, [ESCARTERAR, SCORTERAR] v. a.

Partir en quatre quarters; fer tirar per quatre cavalls un condemnat a mort.

"E com foren a la ciutat del Redisco, lo porter los feu tots pendre XXVII persones qui eren de cathalans e aragonesos, e tots esquarteraren los en la carniceria, e a quarters ells los penjaren."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. CCXVIII

"... e com son en les armes e poden pendre los chrestians que ls esquarteren e no ls tenguen neguna pietat de la carn ni de la sanch..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CCXXIV

"Los juheus cortesament ne usaren, que no li trenquaren degun os; mas, los christians esquarterar, lacerar pels budells, pel cul."
Ferrer, Vicent Sermons de Sant Vicent Ferrer XXX

"... quant les gallines d ast deuran esser cuytas, escartera las e fets las bullir en salsa tro que conegues que sien cuytes..."
Llibre de Sent Soví MS. n. 216, f. cxxiiij, b. Bib. Univ. València

"E per lo dit die e hora en los braços de les mares eren troçeiats e scorterats..."
Pasqual, Pere (atribució falsa) Històries religioses 5

"Aquest dia foren scorterats .iij. homens qui eran stats a la mort de don Matheu de Moncada."
Novells ardits 16 de juny de 1485

ESTRANGURIA s.

Retenció d'orina.

"A sanar mal de estranguria e de scintiri e a tota dolor de budells."
Receptari de la Universitat de València f. lx, v

FARCIMENT, [FARÇIMENT] s.

Acció i efecte de farcir. Allò de què una cosa és farcida.

"Bon farçiment de cabrit.
Pren mulles de molto e frexures de cabrit e met les a coure en la olla..."
Nola, Robert de Art del coch

"... a farciment de un cabrit mit hi .iiij. ous, e mescla ho be e mit ho dins. Per porcell. - Axi matex se fa farciment de porcell, salvant que molt hom no y met los budells, e deu hom obrir lo porcell per lo costat e lo cabrit per lo ventre..."
Llibre de Sent Soví MS. n. 216, f. cxxvij, a. Bib. Univ. València

FONDAMENT s.

Part inferior del tub intestinal; obertura anal.

V. fonament.

"E si prens aquesta erba, e la piques ab ensens, e la mescles ab vi, e en fas empastre, e l poses al fondament deins, es molt profitos als nirvis e a la infladuta dels budells..."
Macer: llibre de les herbes i les seues virtuts Del senixo

"Item si es picat e mesclat ab leyt de fembra profita a les plagues qui s fan en lo fondament si n son untades."
Macer: llibre de les herbes i les seues virtuts MS. Bib. Nac. París, fons espanyol 210, f. LXI c

"Dix .D. que les gales... estrenyen e dessequen e quan son picades e meses el fondament valen a les postemes que i sson e tornen lo dins..."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 59, b

"Dix Ypocras que l lebor negre purga la malaenconia per lo fondament."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 81, a

GIRIPIGA, [GIRIPIGUA, JERAPIGRA, GERAPIGA, GERAPIGUIA, GERIPIGA] s.

Àloe cicotrí, medicament confeccionat a base de sèver.

V. cf. Cançoner satírich valencià, II, 621.

"... e apres adobe li lo bec de la giripigua axi com demunt es dit..."
Flors de les receptes medecinals per ocells de caça MS. 21-2-19, f. 141 v. Bib. Univ. Barcelona

"... e el trau la malaenconia fortment quan es mesclat ab l açevar çecotrin, e l anis, e l epitimo, e la ssal india, o ab la gerapiga val a les dolors de la malaenconia..."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 68, a

"... lo malalt si sera dur de ventre sia li donada aquesta aiuda feta de sego, malves e fenoll, mel cuyta, miga lima e una cullereta de sal comuna, e una onça de geripiga..."
Alcanyís, Lluís Regiment curatiu e preservatiu de la pestilència

"E la cura que sia d aquesta raho en la vianda. E mondificar lo cap ab jerapigra."
Joan Jacme Alcoatí f. xxiij, a

"Encara dich que purgar lo ventreyll e ls budells ab pillules de gerapigra Galieni ho ab cristeri, es proffitosa cosa a contrastar que no s engenren cuchs ni lombrichs en los lochs damonts dits."
Jaume d'Agramunt Regiment de preservació a epidímia e pestilència e mortaldats art. V, IIa part, cap. VII

"item un pot ab gerapiguia."
Inventari d'Arnau de Torroella, apotecari de València 18 de setembre de 1329

"E si la umor es fleuma que devayl del cap, purgatz la ab jerapigra..."
Tròtula de Mestre Johan 17 b

HOM (MOLT ___) loc.

La major part dels homes, una gran part de persones.

"Axi matex se fa farciment de porcell, salvant que molt hom no y met los budells..."
Llibre de Sent Soví MS. n. 216, f. cxxvij, a. Bib. Univ. València