LLAVAT, ADA adj.

Rentat, ada.

"... e degot hom en l uyl l ayga d alfolba lavada .iij. veus, e meta aquest cotliri ab lo vin veyl..."
Joan Jacme Alcoatí f. xl, a

"Item si ls huyls seran lavatz ab aigua en la qual bretonega sera bolida, la escurea o qualque malaltia altra hi sera, perdra."
Tresor de pobres (MS. 216 de la Bibl. Univ. de València) cap. VIII

"Mas la mel que rretrau a amargor nedeix la cara quan n es lavada."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 52, d

"... e si es cuyta e de la coccio es lavat lo cap e les taques del front, sana la dolor."
Macer: llibre de les herbes i les seues virtuts 30; MS. n. 216, f. xxxxv, b. Bib. Univ. València

MANRUBÍ VENTÓS un. pluri.

Malrubí ventós.

"Sia pres lo manruvi ventos e ell donzell e de la bretonega e fes per guissa que sia tant del manruvi com de tot altre..."
Micer Johan Receptari de Micer Johan CIII

"A hom que s doll de gota dels renyons.
Prin del manrubi ventos e dels ayls, de les figues seques e dell polioll e de l arop, e d aquestes erbes pren lo such..."
Receptari de la Universitat de València 156; MS. n. 216, f. xxiij, b. Bib. Univ. València

MORDRE'S v. refl.

Estrènyer-se amb les dents; mossegar-se.

"... e Macidiana, per dolor dels dos fills que havia perduts, morde s ab les dents les mans per manera que n romas afollada..."
Recull d'eximplis e miracles CXXII

"Item axi com diu Plenius que si prens la bretonega e la mets en loch on son les serps, sapies que nenguna no gosara parsar [?] la erba, ans se mordran les unes a les altres, e faran se tant tro que muyren."
Macer: llibre de les herbes i les seues virtuts 17; MS. n. 216, f. xxxx, b. Bib. Univ. València

MOS, [MORS] s.

Acció i resultat de mordre; mossegada.

"... e posat sobre la infladura de la serp, o de l scurpi o sobre los mossos del ca rabios, sapies que molt profita."
Macer: llibre de les herbes i les seues virtuts De l ayll. Bib. Univ. València

"... si lo cous en vi e puys beus aquell vi no hages paor que t pusca noure mors de serp, ni d escurpi, ni de simia o bogiot, ni de ca rabios."
Macer: llibre de les herbes i les seues virtuts De l orengano

"... e, com lo tiran li acostas la orella a la bocha, pres la y ab les dents, donant li tan gran mors, que abans perde la vida que no lexa la dita orella..."
Canals, Antoni Valeri Màximo 1.087, lib. III, tit. III

"No es ten fort mors com es de consciencia."
Anònim Flors de Petrarcha de remey de cascuna fortuna 146

".. e tot dels mossos de la envega son turmentat, e no u he poscut cessar d esser ne toccat."
Decameron jornª 4ª introducció

"... e menjava los rayms a mossos y a grapades, de quatre en quatre e de .v. en .v., e l altesa vostra no m deya que me n anas..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CCXLVIII

"A mos de qua rabios -Piqua la [la bretònega] e posa la sobre lo mos e guara."
Micer Johan Receptari de Micer Johan XCIII

"... Ay de vos!
si ns oyssen mes de dos
menjar vos hien a mosos."
Ferrandis d'Herèdia, Joan Las Obras... f. 121. València, 1562

NÀIXER v. n.

Aparèixer, presentar-se.

V. néixer.

"A qui nascha alguna cosa mala dins o de fora del cos que es dita postemacio, sia cuita la bretonega e... sia li donat a beure tres dies areu e matara lo veri."
Micer Johan Receptari de Micer Johan XXXVI

"E saps be que l principi no ha naximent, car de ell hixen totes coses, e de alguna no pot nexer, ne seria principi, si d altre era engendrat; lo qual si ya mes no nasch, aytant poch pot morir, car mort lo principi, ne ell nexeria de altre ne de si crearia."
Metge, Bernat Lo Somni 465, lib. primer

"Per injuries de paraules se segueixen e naxen odis e males voluntats, e daquen nafres e morts."
Furs de València (ed. Pastor, València 1547) fur 5, de Injur., f. 192, 2

PEDRA s.

Concreció calcular formada dins els ronyons, la veixiga, el fetge, càlcul renal.

V. mal de pedra.

"... e de aquella polvora bevets ne ab bon vin a mati e al vespre, e continuant desfer vos ha tota pedra e vaxigua qui sia als ronyons."
Receptari de la Universitat de València f. liiij, v

"De la bretonega la primera virtut es aytal que si es beguda fa ben pixar / e purga la vexiga de les pedres..."
Macer: llibre de les herbes i les seues virtuts MS. Bib. Univ. València

"Item el cap del caragol gros es trobada pedra la qual picada e dada a beure demantinent fa pixar la pedra, mas si la pedra del malalt sera molt dura e gran, sie feyt polvora de tot lo caragol."
Tresor de pobres (MS. 216 de la Bibl. Univ. de València) Cap. XXXIV

"yo ara m sent
mal als talons,
en los ronyons
pedres, arena,
dol me la squena,
muscles e colzes,"
Roig, Jaume Spill 16.214

"Si la orina sera axi que semble let e sera poqua, demostra que ha pedra en la vexigua."
Receptari de la Universitat de València MS. n. 216, f. vj, c. Bib. Univ. València

"Mas lo comi ssalvatge quan es donat a beure ab lo vi, val a la mordedura de la sserp e al rreteniment de la orina, e a la pedra de la vexiga quan es mesclada ab l oly e posat en la mare."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 69, c

PENYA s.

Roca, quer.

"Per la qual cosa los cristians se materen en fuyta e per la penya avall jaquiren se anar tro a mar jaquint les armes en terra..."
Salzet, Mateu Cronicon Any 1399

"A l altra part cavaren e feren altre gran vall que tenia fins al cap de una gran penya que y havia."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. XXIX

"Sapies que la bretonega fon primerament provada, e menor n i ha, e major n i ha; la menor neix en les penyes o roques..."
Macer: llibre de les herbes i les seues virtuts 99; MS. n. 216, f. lx, a. Bib. Univ. València

POSTEMACIÓ s.

Formació d'apostema, d'abcesos i tumors inflamatoris.

"A qui nascha alguna cosa mala dins o de fora del cos que es dita postemacio, sia cuita la bretonega e, colat lo caldo, sia li donat a beure tres dies areu e matara lo veri."
Micer Johan Receptari de Micer Johan XXXVI

UNS ALS ALTRES (LOS ___) loc.

Recíprocament.

"Item axi com diu Plenius que si prens la bretonega e la mets en lochs on son les serps, sapies que nenguna no gosara parsar la erba, ans se mordran les unes a les altres, e faran se tant tro que muyren."
Macer: llibre de les herbes i les seues virtuts MS. n. 216. Varios. Bib. Univ. València

VEIXIGA, [VEXIGA, VEXIGUA] s.

Bufeta, sac membranós que rep i conté l'orina.

"De la bretonega la primera virtut es aytal que si es beguda fa ben pixar / e purga la vexiga de les pedres..."
Macer: llibre de les herbes i les seues virtuts MS. Bib. Univ. de València

"Item que negun masaler no gaus posar ab la carn lo colo, ni la veixiga, ni l budeyl, ni la verga, ni re qui leig sia..."
Alart, Julià Bernat Docs. rossell. p. 150

"Quant la orina quau dels renyons en la vexigua cau molt calent e ve la suor a la vexigua e suant de dins per força la suor se va esprement e va destillant poch poch e va a la natura e ix per la natura..."
Micer Johan Disputa de les orines

"La vexiga ne lo ses merda ne orina no puxa tenir, mas davant e detras cascun forat continuadament aja a orinar."
Metge, Bernat Ovidi 204, MS. 831, Bib. de Catalunya

"... no menys ab draps aquella li cove en alt levar com segons la oportunitat natural vol descarreguar la vexigua..."
Franch, Narcís Corbatxo f. 75

VETRÒNICA s.

Betònica, planta de la família de les labiades d'aplicacions medicinals.

V. bertònega, bretònega, bretònica.

"Camedarios es vetronica. Dix Diascorides que la vetronica es en la ssabor aguda e escalfa e dessequa e talla e escura e val a la melssa e solte la orina..."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 50, c