BANYA s.

Lligar o adob dels cabells en forma de corn.

V. corn.

"per l enblanquir
perden l ohir,
e l odorar
per l ensofrar;
al cap grans banyes
dins han migranyes;
veus les brodades
e divisades;
coha tallada,
crencha calada
ffins a les çelles."
Roig, Jaume Spill 10.015

BANYA s.

Substància còrnia; fullola de banya.

V. beanya.

"item una lanterna patita ab banya."
Inventari d'en Pere Becet 12, XXII. Any 1430

"Una lanterna gran de fust e de banya."
Inventari de Torredenbarra Any 1430

"Item una gran lanterna de banya, tres buxols sotils e una carta de navegar e dos agullots de leud de ferro."
Inventari Drassana de Barcelona Any 1489

BANYA s.

Corn de certs rumiants i la seva matèria.

V. corn.

"Item, una gran lanterna de banya tres buxols sotils..."
"Item, una ballesta... una lanterna de banya sotil..."
Inventari Drassana de Barcelona Any 1489

"Prenets banya de cabra e cremats la, e fets ne polvora..."
Receptari de la Universitat de València f. xcvj

"E aximatex volem que no tolgats les banyes als cervos qui son en lo prat del dit castell, per tal que nos puxam aquells caçar e trobar hi plaer."
Itinerari de Joan I n. 282

"Los enamichs del teu humit radical, los quals acompanyen les fembres del bany al teu lit, son aquests: molts perfums e aygas, cals vive, orpiment, olis, sabons, stopa, banya de cabro, caparros, ..."
Metge, Bernat Lo Somni 2.435, lib. terç

BANYADA s.

Acció de banyar-se.

"e les vesprades
d agost anar
cami de mar
a la banyada;"
Roig, Jaume Spill 5.472

BANYADOR, A s.

Servent, serventa que prepara el bany, que ajuda a banyar o prendre banys.

"Atresi de vostres filles: les unes honradores, les altres banyadores, les altres pasthadores, les altres cuyneres."
Serra, Guillem Gènesi d'Escriptura Com los juheus demanaren Rey. Ed. Amer

"Yo dich, ausades
del que y restava
que be s pagava
de cada andana,
cert, na Farfana,
sa banyadora."
Roig, Jaume Spill 2.692

BANYADURA s.

Mulladura.

"... nau o leny que fara aygua per murades o per cuberta, per qual rao es absolt lo senyor de la nau o del leny qui no es tengut de esmena a fer de roba que s y bany o que s y guast per banyadura."
Consolat de Mar tit. V, cap. LXV

BANYAMENT s.

Acció de banyar; bany.

"Contra la greu malautia
Saubras, donch, fer banyament
Exarop, dictament,
Ab general exemplar"
Llull, Ramon Aplicació de l'Art general De la medicina, IV

BANYAR-SE v. refl.

Posar-se dins un bany.

"Item, ordonam e manam que negun juheu ni juhia no gos visitar christians ne christianas en llurs malaltias... ni banyar se en bany ab los dits christians e christianas..."
Rei Ferran I Constitucions contra Jueus Mallorca, 1413

"En Jherusalem, al peu del mont de Sion, era huna fontana d aygua appellada Siloe, e de alli recollia s l aygua a hun stany e banyaven se en lo stiu; per ço deyen que era natatoria: havia y molts nadadós."
Ferrer, Vicent Quaresma 47, XXXII

"... que n fae faer molt mala resposta als nobles Darago e de Navarra qui li n anaven a faer reverencia al seu hostal, car ell s estava banyant, e ls porters varen exir... e ab gran ergull los en faeren tornar..."
Boades, Bernat Feyts d'armes de Catalunya (falsificació) cap. 20

BANYAR-SE EN AIGUA ROS fr.

Experimentar un viu plaer.

"Par que t i banyes
en aygua ros!
roses e flos,
clavells, gesmir
hi creus collir,
quant, ensollat,
porch engrassat,
jaus en lo fanch!"
Roig, Jaume Spill 12.340

BANYAT, ADA adj.

Xop.

"... e les gents de la dita Ciutat qui aqui compren lo gra l an a pendre en temps de plujes banyat e engruxat d aygua..."
Capmany, Antoni de (editor) Col·lecció diplomàtica LXXXII

"Tres coses fan dona sutze: camisa trapada, de tras cuncagada e pixar al lit banyada."
Llibre de tres f. 211 d

"E com veu descavalcar a Pirineus ab lo cavall tot banyat de suor qui degotava com a pluja, dix li..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CXIX

"... que si d aqui enant sera atrobat que alcun aport a la ciutat ordi o civada banyat pèrdia aquell o aquella, sens gracia o remissio... E no resmenys, sien tenguts pagar per pena aytant quant valra l ordi o civada banyat de que haurien feta gracia o perdo."
Manual de Consells València, 12 de setembre de 1347

CABANYA s.

Caseta, barraca, abrigall.

"Mes val cabanya buida que plena de lops."
Bonsenyor, Jafuda Sentències morals f. 96 v, col. 1

"... que tendes ne cabanyes no n podien durar los grans frets que ja hi comensaven de fer."
Desclot, Bernat Crònica (Desclot) (ed. Coroleu, 1885) cap. CXVIII, p. 223

CANELOBRE DE BANYA DE CERVO

Utensili consistent en un peu o columna que té una o algunes dolles per sostenir verticalment una o algunes candeles (DCVB).

"Item un canalobre de banya de cervo gran e sobrer."
Inventari del castell de Tous Any 1410

"Un canelobre de banyes de cervo guarnit ab ses candeles e cadenes."
Inventari en document de l'any 1443