GATA RABIOSA un. pluri.

Ranunculus sceleratus, L., i la Clematis flammula, L., plantes ranunculàcies medicinals.

"Sia pressa la gata rabiossa e sia piquada a fexada desus sovent tro sia guarit..."
Micer Johan Receptari de Micer Johan CXCV

GATA, [GUATA] s.

Gàbia, cofa.

V. cf. Jal "Glossaire Nautique", Guatte, Rabelais, lib. IV, cap. 18.

"item, sinch guates sotils de galees grosses."
Inventari Drassana de Barcelona Any 1470

GATÀS s.

Gros cordatge combinat amb una politja i un gros ganxo de ferro que serveix per a tirar l'àncora sobre el costat del vaixell quan apareix fora de l'aigua.

"Item, quatre anchores e un gatas sens anell, del ponto gros."
Inventari Drassana de Barcelona Any 1486

GATET, A s.

Petit gat.

"Lo hermita no havia sino una gateta, e fonch li dit, per part de nostre senyor Deu, que no podia comparar la sua pobrea a les riquees de sent Gregori: -E mes ames tu la tua gateta que sent Gregori no ame totes les riquees."
Ferrer, Vicent Quaresma 161, IX

GATGE s.

Penyora, caució, salari.

"Es a saber empero que si lo creedor o querelador sera viandant no es tengut de tenir lo gatge ab si ultra deu dies, ans de aqui avant ne faça axi com en lo sobredit capitol del gatge es contengut."
Constitucions de Catalunya IX, lib. X, tit. VIII, § II

"... Dionis lo tiran jutja la hun per sos merits a mort e aquell demana hun poch de terme que pogues anar a ssa casa per ordonar sos fets, e l altre romas en guatge per conivença si aquell no tornas que ell moris..."
Sentències morals MS. de Sant Cugat

"Car amistat / no vol descominall
La una part / ni l altra b aventatge,
Propi interes / no posa n son hostall,
Dos un voler / un acort es son gatge."
Lleonard de Sors Cançoner de Saragossa f. 135 v

"mas, fel factor,
a ton senyor
raho daras:
quant tornaras
de ton viatge,
dar t a per guatge,
com mercader,
no quart diner
tan solament,
mas mil per çent;"
Roig, Jaume Spill 12.669

GATGE DE BATALLA un. pluri.

El compromís de combatre manifestat per l'oferta d'un guant per garantia i formalitzat des que l'adversari, recollint el guant, entenia acceptar el combat.

V. guant (Llançar el ___).

"... ignorar no podeu que per les paraules que digues Don Salvador Dalagó, vostre cunyat, no esser traydor e que per batalla me farieu coneixer lo contrari, lansant vostre guant per guatge lo qual Vasquo Freyre de voluntat mia ha pres , fos fet requeridor, del qual despuix yo l he pres y acceptat per vostre guatge de batalla segons per acte de notari se mostra..."
Lletra de batalla de Lluís Cornell a Galceran de Besora Cod. Escurialensis L- I -25, f. 129

GATGE DE BATALLA un. pluri.

Batalla jurada, prova judiciària per combat en camp clos.

"E com lo germa de Kirielayson sabe que son germa era posat en gatge de batalla per venjar la mort dels dos Reys, ab molta dolor e congoxa se parti de Apollonia per anar hon era son germa..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. LXXII

GATGE, [GUATGE] s.

Sou, salari fixat a domèstics. Usat generalment en plural.

"... e que digats a son oncle que la amen a nos açi per servir a nostra cara companyona la Reyna, car nos li farem respondre a ell e a sa naboda dels gatges que responem a I. dels nostres ministrers, los quals vos sabets ja quins son."
Itinerari de Joan I n. 309

"... a favor d ells se dispongue a servir... e, havent bon gatge d ells, en llur servey se romangue un gran temps."
Decameron jornª 3ª novª 9ª

"Mas poch apres
prengui mos gatges,
e fiu viatges
ab molt valent
ardida gent
de la francesa
contra l anglesa,"
Roig, Jaume Spill 1.434

GATGE, [GUATGE] s.

Testimoniatge, assegurança.

"... e lança li uns guants per guatge."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch T. I, p. 373

GATGER s.

Executor testamentari; garant.

"Les robes soscrites ab les estimacions dels vers valors son consignades als gatgers."
Inventari del príncep de Viana Any 1461

GATGES (A ___) mod.

A sou, percebent salari per certs oficis.

"... perque un cavaller Despanya qui don Henrich de Castella havia nom e tenia mil rocins de chrestians a gatges del Rey, suplica al Rey que fes aquella gracia a n Ramon Folch."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa lib. III, 72

GATHENA



"La .vª. manera es dita gathena, lo qual es prescios, de person aspre e subtill."
Llibre del nodriment e de la cura dels ocells Dels ocels qui son appelatz falcons, f. 110, c