GALLINA s.
Cert peix de mar.
"Item que la lliura carnissera dels lussos, de lisses, lucernes, de congres qui no sien de tall... de galls, de gallines... e de peix semblant sia venuda VIII diners e no mes avant." Bàndols Arx. Municipal de Barcelona; anys 1365-1372, f. 26
GALLINA, [GUALLINA, GUALINA, GALINA] s.
Femella del gall.
"Usa ab lo Rey axi com fa la guallina ab la gent: si veu gra menga lo, e si la voleu pendre fuig." Bonsenyor, Jafuda Sentències morals f. 85, col. 2
"E les viandes son aquestes: cebes, orugua... he los collons dels polls he los fetges de les gallines grosses..." Salvà, Guillem De temprança per la obra MS. 10.162, f. cviij v. Bib. Nac. Madrid
"gualina era que tostemps calla, mas, en la palla com ha post l ou tothom la hou:" Roig, Jaume Spill 5.118
"Tres coses fan fembra plorar: galina perduda, e canter trencat, e pich d escaravat." Llibre de tres f. 211, d
"Item un gall ab vint y sinc gallines." Inventari del castell de Folgons Any 1523
| | |