ESPARVER, [SPERVER, SPARVER] s.

Accipiter nisus, ocell de presa molt en ús en l'art accipitrària.

"... se n ana a la barra on stava lo sperver que Nicostrato tenia tant car, e desfermant lo axi com si en la ma lo volgues pendre..."
Decameron jornª 7ª novª 9ª

"En sa ma porta un esparver e en altra ma tenc una corda on era ligat un ca que menava."
Llull, Ramon Blanquerna 3, cap. 79

"Mit los en bona doctrina, que coneguen Deu, e mostra ls alguna art on pusquen haver vida, car, ço diu lo savi: mes val mester que esparver."
Rei Jaume I Llibre de saviesa 301

"La Infanta per pendre mes plaer dix que portassen los sparvers e exirien un poch defora e pendrien alguna guatla."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. XCVI

ESPARVERAT, ADA adj.

Esporuguit, espaordit; amilanat, astorat.

"... les vint e dos galees de genovesos e les vint e cinch de pisans e VI entre llenys armats e sageties vengren davant Caller, que l altre navili havien lexat a Bonifaci, e per aço eren venguts esperverats, que cuydaven entrar en la palisada de Caller e que hi poguessen posar la vianda que portaven..."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. CCLXXXV