HERBA SANA un. pluri.

Menta.

V. Cf. Dicc. Aguiló, s. v. herba sana (v. 4, p. 211), menta.

"Item a gran lassament pica fuylles de herba sana e dona li a beure lo suc."
Llibre del nodriment e de la cura dels ocells f. 111, a

"Item en apres sia pressa rael de erba sana e sia cuyta en vy agre e lau se sovent la boqua ab lo dit vy agra e levar li a la dolor de les dents."
Micer Johan Receptari de Micer Johan CXVIII

"Pren such de la bretonega e de la ruda e de la erba sana, e fes polvora ajustades ab seu de cabra muntera e de molto..."
Receptari de la Universitat de València MS. n. 216, f. xij, b. Bib. Univ. València

"Les coses fredes e sseques en lo grau terçer, aquestes sson: herba ssana, sang de drago, espodi,..."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 4, b