GARBELLAR, [GUERBELLAR] v. a.

Passat pel garbell o crivell.

".. e puys prenets de la erba que ha nom orengue e picats la ben tro que sia polvora e guerbellats la ben que no y hage neguna cosa grossa sino la polvora..."
Receptari de la Universitat de València f. xlij

"... e stant en aquella casa, una dona pobra, volia purgar forment, e manleva un vexell de terra gran per garbellar..."
Ferrer, Vicent Quaresma 83, XVII

"Ajes spart e crema l e garbella l dues vegades o tres e da l a beure ab de l oly."
Receptari de la Universitat de València MS. n. 216, f. xviiij, c. Bib. Univ. València