GANIVET, [GANIBET, CANIVET] s.
Coltell, particularment el de taula.
V. ganyivet.
"Phelip com veu lo pa davant, pres cuytadament un ganivet e pres un pa e lessa l tot, e feu ne .xij. lesques grans..." Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. LXXXVII
"... lexen en les portes dels hostals hon hauran posat taules escrites e papers pintats de lurs armes ab los seus noms, ab elms pintats, e per ventura nulls temps los dugueren al cap, ne s aprofitaren de arma que ells tenguessen sino d un ganivet en la taula al menjar." Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa lib. II, 9
"... spases, punyals, dagues. ganibets de taula, stocqs de dona..." Capítols del dret de les entrades e exides Any 1481
"... que negun juheu ni juhia no gos portar en lo dit regne armes negunes, axi com spasas, dagues, punyals e altres semblants armes. Pero volem que ls dits juheus pusquen portar coltells o gavinets per tallar pa o carn." Rei Ferran I Constitucions contra Jueus Mallorca, 1413
"E pres un canivet e amaga l entre les faldes sperant quant li vendria tal nova..." Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CCLXXVII
"... ara partiu ab un ganivet la poma, la part blanqua de una part e la vermella de la altra, mas la odor no s pert de una part ne de altra." Ferrer, Vicent Quaresma 23, XLIX
| | |