FACTURA, [FACTURIA] s.

Persona protegida i beneficiada d'una altra més poderosa.

"... per que altre no desige en aquest mon sino star en continuo servey de vostra Sdat, de qui ço catiu e humil factura."
Lletra del duc Joan II de Gandia a S. S. Alexandre VI 6 de setembre de 1494

"... e lo qual es special servidor e facturia d en Altarriba procurador del Comte de Prades..."
Lletra dels Consellers d'Igualada 21 de juny de 1462

"... que be podets entendre que tots sots factura de Deus, e Deus es veritat e misericordia e justicia ab vosaltres."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. VI

"Vostre poble qui factura
Es de Deu omnipotent
Vulla l pregar humilment
Lur divis torn amor pura."
Turmeda, Anselm Cobles de la divisió del Regne de Mallorques 73

"Senyor,
vostre humil factura
qui, besant vostres peus,
se recomana en vostra merçe
Lo vostre batlle de Cathalunya."
Lletra de Pere Becet al rei Barcelona, 22 de febrer de 1418

"E puix que per tots donas la sanch pura, salvau me, car som la vostra factura."
Anònim Cobles en lahor del S. S. Sagrament de l'altar

"... per acompanyar al studi de Tholosa Guillem Ramon de Montpalau, canonge e ardiaca de la Mar de la seu de Barchinona, criat e factura nostra..."
Lletra de la reina Maria Al comte de Foix (València 19 de novembre de 1434). Arxiu Corona d'Aragó (reg. 2.975, f. 76 v)

"Senyor Deu, si yo e feta cossa de que yo sia culpable, a tu ya no he pugut ffer que sia obra e factura tua..."
Oració MS. n. 216, f. cxv, a. Bib. Univ. València