ESTAFISĄCRIA, [ESTAFIZACRIA] s.

Estafisągria, planta de la famķlia de les ranunculącies, dita vulgarment herba de matar polls.

V. estafisągria, estafizagera.

"... e les coses amargues laven e escuren e nedeien ēo que es en les plagues de les humors, axi com fa la estorogila e la rrail del liri e l popanac e estafisacria, per ēo cor eles degasten la carn per poder de calor e de gran amargor..."
Ibn Wįfid Llibre de les medicines particulars f. 3, a

"Les coses calentz e sseques en lo terēer grau:
Alfaltic, anis, azara,... pegunta, herba colera, estafizacria,..."
Ibn Wįfid Llibre de les medicines particulars f. 4, a

"Habotrraz es estafisagria. Dix D. que aquesta herba a la fulla trepada en ssemblant de ssarment, e a fruyt en ssemblant de faves menudes, e es lo fruyt blanc e de negre e a ssabor aguda."
Ibn Wįfid Llibre de les medicines particulars f. 66, c