ENSUMAR, [ENSOMAR] v. a.

Aspirar l'aire, olorar retirant l'alè.

"Los peus li van besant
E apres lo aletava,
L asa ho l va ensomant
Lo bou lo adorava."
Cançoner de Nadal XI

"L om golaffre cant ve al menjar appar que tota la taula se deja metre e l ventre e que ab tots los senys corporals deja menjar, car guarda ça, e ensuma ab lo nas de lla, e escolta d altra part, e palpa ça e lla si pot..."
Eiximenis, Francesc Terç del Crestià cap. CCCII

"Axi dintre par lur esquera bruna
Sensuma la una ab l altre formiga,
Força a saber lur via e lur fortuna."
Febrer, Andreu Comèdia de Dant Purgatori, cap. XXVI, 34