DEGLUTIR, [DEGLOTIR] v. a.

Engolir, empassar-se.

"... lo senyal de Jonas prengue: que axi ls deglutira lo diable com a Jonas la balena..."
Corella, Roís de Segon del Cartoxà Dels jueus qui senyal del cel demanaven... cap. xxxiij (Ed. València, 1500)

"No s puxa mocar ne puxa escopir, ans la postema aja deglotir."
Metge, Bernat Ovidi 203, MS. 831, Bib. de Catalunya

"...axi com alscuns, que apenes son asseguts a la taula, ya volrien haver tota la vianda denant e a colp en lo ventre, e se n meten sobres en la bocha e la menjen mal mastegada, tant, que son vists deglutir aquella..."
Eiximenis, Francesc (?) Doctrina compendiosa primera partida, XIV