CUINAR, [CUYNAR] v. a.
Preparar, aparellar les viandes al foc.
"Oli, ffavas ne çiurons, Alls, çebes ni un fasol No cuynen los calderons..." Torroella, Pere de Cançoner de Saragossa f. 170
"... car la primera [olla] es sens ances e es feta per tenir coses precioses al servey del rey, e l altra es ab ances e es feta per cuynar o aprivadejar..." Llull, Ramon Llibre de "Benedicta tu..." 6, Ia part
"e lo foch sol no minvave, ans feya a tuyt gran be, que s i calfava molta gent, e ceylls qui lenya no avian en aquell loch cuynar fazian." Llibre dels Set Savis de Roma 2.065
"Mas que fets? dormir fins a tercia, e no cuynariets, mas si degu passe a cavall, tantost vos feu a la finestra..." Ferrer, Vicent Reportationes Sermonum t. IV, f. 209 v
"Esau venia de laurar del camp e havia gran fam, e Jacob estava en la casa e aparella de menjar e cuynava lenties." Serra, Guillem Gènesi d'Escriptura ed. Amer, p. 30
"... que puxen pendre dels rams e fulles dels arbres o lenya de la dita devesa sino per calfar, cuynar e exugar roba..." Capítols del comú de pescadors de l'Albufera València, 10 de juny de 1393. Arx. C. d'A. (reg. 1.905, f. 126)
| | |