CRIDADOR s.

Aquell que fa crides, o ven a crits pels carrers; baladrer.

"Mas deliten se molt en hoyr trufadors e escarnidors, harauts, ralladors, mals parlers, cridadors,..."
Metge, Bernat Lo Somni lib. IV

"Esdevenc se un jorn que una crida qui sulia cridar vi, considera en la gran devocio del cardenal, e per divinal volentat lo cridador hac devocio de esser crida del nom de Deu..."
Llull, Ramon Blanquerna 3, cap. 83

"... ne cridador o altre persona cridar, fer cridar o publicar o fer publicar alguna crida si abans no es signada o vista per la vaguer o Regent la vagueria..."
Novells ardits 11 d'agost de 1456

"Item, done a un cridador qui crida publicament per la ciutat de Leyda que tot hom que agues a pendra paga per rahon del viatge de Sicilia que vengues davant mi per pendre la paga."
Llibre de comptes de Pere Boyl 687