CORNAMUSA s.

Instrument de música campestre, format d'un sac de pell ple d'aire i de dos o més tudells; museta, gaita.

"Digous a .iiii. de juny, any dessus dit apres vespres fo cridat publicament per la ciutat ab sos trompetes e cornamuses que tots los sarts sien franchs, e que aquells se n pusquen tornar en Cerdenya..."
Salzet, Mateu Cronicon Mallorca, 1388

"... car prou havem de Everli et de sos companyons, be volem que de fet façats ab lo dit Matadança, qui es fort abte de cornamusa, que se n venga a nostre servey, car nos lo volem que torn ab Everli."
Lletra de Joan I Als vescomtes de Rocabertí i de Roda. Arxiu Corona d'Aragó (reg. 1.954, f. 158)

"Item .j. panonet de cendat vermell ab barra blanqua, lo qual es de cornamusa."
Inventari (1406) Arx. parroquial de Valls

"Comtessa, cara filla. Pregam vos que digats e preguets de part nostra nostre car fill lo Comte de Foix, marit vostre que ns trameta de continent Johan de Beses ab la gran xalamia a Bernardo lo Palat ministrers seus, ab la cornamusa e ab lo bordo, car gran desig havem e pler hauriem que ls hoyssem cornar."
Lletra de Joan I A la comtessa de Foix. Arxiu Corona d'Aragó (reg. 1.963, f. 181 v)

"Digau, quan hun sonador sone una cornamusa, digau, aquell so, de qui es? ¿de la cornamusa o del sonador? Del sonador es."
Ferrer, Vicent Sermons de Sant Vicent Ferrer XXXII

"Sonau tabal
o cornamusa;
tambe s i husa
sonar llahut,"
Roig, Jaume Spill 2.748