CONHORT, [CONORT] s.

Ànim, reconfort, consolació.

"E tots hagueren molt gran conort hoynt al Rey tals paraules, e li n varen prometre que no l lexarien tro perdre tots lurs bens e la sua vida..."
Boades, Bernat Feyts d'armes de Catalunya (falsificació) cap. 24

"Item si son cuytes les malves e en aquella decoccio se banya la muller que ha dolor en los budells e en la mare, sapies que proffita molt, e, si no pots haver bany, pos se d aquesta decoccio en sa natura, e dar li ha gran conort."
Macer: llibre de les herbes i les seues virtuts 62; MS. n. 216, f. lv, d. Bib. Univ. València

"Mare de Deu, / amor e dolç conort,
a l invocants / sens falla piadosa,
aquests constrasts / de l arma rigorosa
rompre lo preu / de vostre ffill e mort."
Martines, Pero Poesies de Pero Martines 57, VII