CATACIMBALA, [CATHACIMBALA] s.

Címbal, instrument antic.

"... dos labis, dues cathacimbales, als quals la lengua plega, e com se encorba forma un vocal spirit en la concavidat del paladar e de la boca, qui per lo cami de gola corre com per flauta..."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa lib. tercer, § 1