Vocabulari Lluís Faraudo de Saint-Germain
INICI 
Cerca per entrada
Cerca per mots de la fitxa
coincident
començada
que contingui
acabada per
cerca
    1 de 4    (44 registres)
veure  Basalís
veure  Bova
veure  Budell cular
veure  Budell gran
veure  Budell, [budel]
veure  Budeller, [budayler]
veure  Capolar
veure  Castor, [questor]
veure  Clavell amarg
veure  Conhort, [conort]
veure  Crespell, [crespel]
veure  Cul

Fitxa Dubtosa CASTOR, [QUESTOR] s.

Mamífer rosegador de la família dels castòrids: Castor fiber, L.; matèria antiespasmòdica extreta del castor.

"Item prenets castor e molets lo e dats li n a beura ab vinagre: no es cosa qui tantost li leu la dolor del budells."
Receptari de la Universitat de València f. lxi v

"Item fet enguent de pencedano (?), de castor, e d oli rosat: e untat ne lo cap, e encontinent dormira."
Tresor de pobres (MS. 216 de la Bibl. Univ. de València) cap. V

"E celes que son del bestiar, de lur humiditat axi com fels e let e clara d ou; e de les que son de lurs membres axi com corn e castor e lurs semblans."
Joan Jacme Alcoatí f. lx v, b

"Castor.
Son hous de bestia que s avide en l aygua, e la sua vianda es del peix e dels crancs, e aquels hous son plens de sanhc e de fort olor, e algunes vegades lo mescle hom ab la goma e desequen lo, e es en la sustancia simple e escalfa e desseche e soluu e es posat en les malauties que an mester a escalfar..."

Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 102, b.

"Del questor. -A el questor sapies ha aytal virtut que si es cuyt ab vi o ab aygua porgua les orines e l esple, e lo fetge, e tol dolor del costat..."
Macer: llibre de les herbes i les seues virtuts 70; MS. n. 216, f. lvj v, d. Bib. Univ. València


torna a dalt