BEZAART, [BETZAAR] s.

Betzoar.

V. betzar.

"de general
tiriacal
bezaart fi,
de tot veri
guaridor fel;"
Roig, Jaume Spill 13.637

"... una manera de pedres, qui en lenguatge de Persia es apellada betzaar, qui es de pedra de mena, e fa s en les parts de India, e, segons que metges dien, val contra tot veni..."
Finke, Heinrich (editor) Acta Aragonensia II, 470