BENEIR v. a.

Fer sobre algú el seny de la creu; senyar.

"... ab gran pagament e alegre reebe lo dit poder e pres comiat del senyor rey son pare qui l beney e l senya e li dona la sua gracia."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. X

"E lo cardenal cosi la li, e benei l, e dona li sa gracia, e dona grans perdons a tots aquells qui l seguirien."
Desclot, Bernat Crònica (Desclot) (ed. Coroleu, 1885) cap. XXX

"E dix: -Aço son les odors del meu fill, axi com a camp plen de bones odors lo qual beney nostre Senyor."
Serra, Guillem Gènesi d'Escriptura ed. Amer, p. 29

""Puys ab bona cara prenent l infanta, guardant la un petit, e besant aquella, beney la e feu li lo senyal de la creu en lo front..."
Metge, Bernat Història de Valter i de la pacient Griselda 288