AIGUA CUITA un. pluri.

Aiguacuit, matèria gelatinosa que, dissolta en aigua calenta, serveix per aferrar fusta.

V. aiguacuit.

"...e per enguixar e aygua cuyta e totes altres coses necessaries a perfeccio de la pintura..."
Llibre de clavaria Arxiu Municipal de Barcelona, anys 1401 a 1413, f. 177 v

"Item, pagui per comprar de mija lliura d aygua cuyta, VI diners, e per fondre aquella iij diners de carbo..."
Sotsobreria de Murs e Valls de València n. 38 d3; abril 1433

".ij. olles de coyre aygua cuyta."
"Un cabas ple d aygua cuyta."
Inventari del pintor Pere Baró Perpinyà, 1399

"Item un saquaç en que havie aygua cuyta .vj. liures."
Inventari d'una especieria Cervera, 1373