AFALAGAR, [AFFALAGAR] v. a.

Afectar agradablement, lloar amb excés per a complaure; acariciar amb el gest, la paraula.

V. enfalagar, falagar.

"Sapia ab sa lenga pintar
La nina e afalagar,
E que li diga en axi
Con auzirets dir a mi:"
Facet 572

"... la loba entra per la cella, mas no s gosava acostar a l ermita, e baxava los uylls en terra com qui demana perdo. E l ermita acosta la s, e affalagava la..."
Recull d'eximplis e miracles CCLXXXIX

"No t afalaguen les terrenals follies, tasta lo pa celestial e mira la gloria dels angels..."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa lib. III, §13

"hun bell robi
yo li doni,
e l afalague
e de fet pague
quant despenia."
Roig, Jaume Spill 1.939

"Ladonchs ell comensa afalagar ab la una ma la sua barba, e guardant fellonament vers mi, ab lo basto que tenia en l altre ma dona gran colp en terra..."
Metge, Bernat Lo Somni 2.160, lib. terç

"... jaqui moltes coses particulars de la dita historia, qui poden afalagar los coratges dels hoynts..."
Conesa, Jaume Històries Troyanes 120