Els acadèmics responen
El matemàtic i exministre d’Educació i Ciència de Portugal ha participat en les Jornades de Matemàtiques que s’han celebrat a Barcelona i ha visitat l’Institut d’Estudis Catalans, on ha reflexionat sobre el currículum educatiu a Europa.
«Els mals resultats dels països europeus en avaluacions internacionals no s’expliquen només per la pandèmia, el problema és anterior», afirma vehementment Nuno Crato, ministre d’Educació i Ciència de Portugal entre el 2011 i el 2015. El seu nom és conegut en l’àmbit de l’ensenyament lusità: les seves mesures educatives van propiciar que els alumnes portuguesos obtinguessin els millors resultats de la seva història en les proves PISA i TIMMS i va reduir la taxa d’abandonament escolar al país.
Nuno Crato va visitar l’Institut d’Estudis Catalans el passat divendres, aprofitant la seva estada a Barcelona. El matemàtic i expresident de la Societat Matemàtica Portuguesa va participar en les Jornades de Matemàtiques: «Ancoratges en el currículum», organitzades conjuntament per la Societat Catalana de Matemàtiques, filial de l’IEC, i el Col·legi de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya, en què va impartir la conferència Què ens diuen les enquestes internacionals i la ciència moderna sobre l’ensenyament de les matemàtiques?
Nuno Crato va recórrer els espais més emblemàtics de la Casa de Convalescència i després va reflexionar sobre els resultats de l’alumnat europeu en les proves internacionals i sobre els aspectes en els quals cal posar el focus per a reeixir acadèmicament.
L’impacte de la pandèmia en l’educació: un dels motius —però no l’únic— darrere la davallada en els resultats
Crato reconeix que el cessament de l’activitat presencial als centres escolars va repercutir negativament en l’aprenentatge de l’alumnat a escala internacional, però que aquest no és l’únic factor que explica els mals resultats en les avaluacions internacionals. «El descens de posicions de molts països d’Europa ve d’anys enrere i al darrere hi ha causes de política educativa o socials que es van agreujar durant la pandèmia», explica.
De fet, malgrat les dificultats per la transmissió de coneixement que va suposar el confinament, «països asiàtics com ara Singapur, Taiwan i el Japó van millorar els seus resultats, la qual cosa confirma que la clau de l’èxit és un currículum ben estructurat, una avaluació dels resultats i la dedicació del professorat». Crato va afegir que «contràriament al que es pot pensar, els estudiants asiàtics no són bons en matemàtiques perquè estudiïn a base de memorització i repetició». Les darreres proves PISA també van examinar el pensament creatiu, tanmateix, «també en aquesta prova van obtenir millor puntuació que nosaltres».
L’educació basada en competències: innovació o fracàs?
El model educatiu enfocat en les competències va ser una altra qüestió sobre la qual va debatre el professor portuguès. «És una discussió difícil, perquè tant les competències com els coneixements són necessaris», diu. Però quina ha de ser la base de l’aprenentatge? «Els coneixements», sentencia. «Si el currículum s’organitza en competències, allò que aprenem són habilitats disperses, esporàdiques; en canvi, els coneixements permeten construir quelcom estructural que, al seu torn, ens permet ser bons en competències!», assegura.
Nuno Crato (Lisboa, 1952) és un matemàtic, estadístic, escriptor i professor universitari portuguès reconegut per la seva contribució en l’àmbit de l’educació.
Va ser president de la Societat Matemàtica Portuguesa del 2004 al 2010. Durant el seu mandat com a ministre d’Educació i Ciència de Portugal, es van implementar mesures com l’escolaritat obligatòria fins al dotzè curs, el pas de l’anglès a assignatura obligatòria des del tercer curs, i un examen d’abast nacional al quart i al sisè curs. Aquestes reformes buscaven contribuir a una reducció notable de la taxa d’abandonament escolar, que va passar del 23-27 % al 13,7 %, i a una millora en els resultats dels estudiants portuguesos en avaluacions internacionals com l’informe PISA.
Des de l’any 2000, és professor de matemàtiques i estadística a l’Institut Superior d’Economia i Gestió de la Universitat de Lisboa. Actualment, és president de la Iniciativa Educação, una organització sense ànim de lucre que promou la millora de la qualitat educativa, i és membre del Conseil scientifique de l’éducation nationale (CSEN) del govern francès.