Els acadèmics responen

Quins són els seus principals àmbits de recerca?

La robòtica i la tecnologia associada i, pràcticament, centrada en l’àmbit mèdic, en la cirurgia, la rehabilitació i l’assistència a la discapacitat. El principal interès és augmentar la capacitat de decisió i l’autonomia dels robots per fer-los més eficients en aquest entorn d’interacció amb les persones, sigui personal mèdic o els pacients o usuaris. La recerca demana avançar en diverses disciplines, no només les tecnològiques, sinó també entendre, per exemple, els procediments mèdics per poder-hi aportar solucions tecnològiques.

Quina és la principal virtut d’un acadèmic?

La vocació, entesa com la capacitat de gaudir aprenent, generant coneixement a través de la recerca, així com transmetre aquest coneixement.

Quin sentit tenen avui les acadèmies?

En acollir experts en àmbits multidisciplinaris, la seva missió és la transmissió del coneixement a la societat i incidir en els que han de prendre decisions perquè les puguin prendre basades en el coneixement.

Quin membre històric de l’IEC admira?

Més que anar a personalitats ben conegudes, em referiré a un acadèmic i professional, Enric Ras i Oliva, que vaig tenir com a professor d’electrotècnia a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de la UPC: un mestre a transmetre coneixement i interès per la tecnologia.

Quins han estat els seus mestres intel·lectuals?

Tot i que a la família hi havia alguns enginyers i la mare tenia vocació d’enginyera, encara que no explotada pels condicionants de l’època, no sé valorar la seva incidència en la meva inclinació cap a l’enginyeria. Avançada la carrera, tinc l’oportunitat d’entrar de becària en un laboratori i sota la direcció de Josep Amat, que més endavant em dirigeix la tesi, se m’obre el camí a la vida acadèmica. Amb la seva visió àmplia i amb perspectiva de futur entrem al món d’una disciplina en aquell moment desconeguda al nostre país i a tot l’Estat, la robòtica. Primer com a col·laboradora i després com a col·lega, amb Josep Amat hi ha un aprenentatge constant que permet anar obrint nous camps d’aplicació d’aquesta fascinant disciplina.

I humanament, què li van aportar?

Sentit de responsabilitat, i entendre que som part de la societat i com a tal hi podem incidir, encara que sembli que no tenim aquesta capacitat.
I tot això ho aporta no només el mencionat aprenentatge, més enllà de l’entorn acadèmic, ens anem formant contínuament. Veient, per exemple, una obra de teatre, el treball en equip dels castellers o les nombroses obres socials o creatives de grups o associacions, perceps el que admirablement els humans podem arribar a fer, construir, crear; el que contrasta amb la barbàrie que veiem en altres fronts.

Tres llibres que l’han marcada…

Professionalment, i sobretot als inicis de la meva carrera de recerca, perquè més endavant els llibres no han tingut tanta preponderància enfront d’altres vies d’aprenentatge, menciono els tres següents: Integrated electronics, de Jacob Millman i Christos C. Halkias, el meu primer llibre quan vaig entrar a un laboratori de recerca. I després els que han sigut les referències en robòtica en els seus inicis, Introduction to robotics, de Philip John McKerrow i Robot manipulators. Mathematics, programming and control, de Richard P. Paul; no diria que m’han marcat, però sí que m’han ajudat en la recerca i docència.

I fora de la vostra especialitat, tres obres que l’han tocada?

La vieja sirena, de José Luis Sampedro, per la documentació històrica i els sentiments humans; L’agulla daurada, de Montserrat Roig, potser influenciada per haver estat recentment a la ciutat que havia estat assetjada, i El metge, de Noah Gordon, que combina la història d’una època amb la gran necessitat d’aprendre en un entorn hostil, amb una recerca atrevida i apassionada.

Alguna màxima pròpia o aliena que es repeteixi sovint?

«Ho van aconseguir perquè no sabien que era impossible», de Jean Cocteau, i «No som aquí per buscar un somni, nosaltres som el somni», de Muriel Casals.

Amb quins adjectius definiria els temps d’avui?

Perillosos, secs, canviants, per una banda, i per l’altra, creatius, descobridors, cooperatius.
 
Un somni?

La llibertat del meu país, i que sigui un model per al món.