994.  A Joan Estelrich

Nuremberg, 7 d’agost de 1922

    Recordat amic Estelrich: Em convindria molt que amb la rapidesa possible m’enviéssiu la versió Talbot dels Memorables.¹ Conec la de l’Anàbasi i és la millor de què vaig poder disposar. — Em voleu fer el favor de descobrir si En Capdevila (J. M.) és mort o viu —vull dir descobrir-ho personalment, no per carta que significa un viatge d’exploració cap a les tenebres— i dir-li que es recordi de mi, que sense el tros de Xenofont que li vaig d[ema]nar² treballo molt malament?³ — I a propòsit, per què no li encarregueu alguna versió? És dels que amb més consciència us la farien.
    Bons records. Vostre.

C. Riba

    
    Ad. Ainmillerstr. 18/II l. bei Dittmar - Munich

---

Targeta postal. A l’anvers: «Nürnberg. Burg, Südseite». Adreçada a: «En Joan Estelrich / Escudellers, 10 bis / Editorial Catalana / Barcelona / (Spanien)». Biblioteca de Catalunya. Publicada per Carles-Jordi Guardiola a «Carles Riba, traductor (1922-1925). Tretze cartes inèdites a Joan Estelrich», a Miscel·lània Joaquim Molas, vol. 4, p. 142-143 (Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2009, col·l. «Estudis de Llengua i Literatura Catalanes», núm. lix).

1. M. Eugène Talbot, Oevres complètes de Xénophon, París, 1880. Segons Estelrich, «Una de les millors [traduccions,] segons tinc entès, és la de Talbot, publicada per Hachette de París» (Barcelona, 12 de juliol de 1922). Però, «l’obra, exhaurida, està en reimpressió» (Barcelona, 2 de gener de 1923). Sobre la traducció i edició de Xenofont, vegeu Carles-Jordi Guardiola, «Carles Riba, traductor (1922-1925)», a l’obra citada, p. 138-139. Sobre els Memorables, vegeu la carta 993, nota 3 bis, d’aquest mateix portal.

2. Restitueixo, segons el sentit, el text que un estrip no permet llegir.

3. Vegeu la carta 996, nota 15, d’aquest mateix portal.