993.  A Joan Estelrich

Munich, 29 de juliol de 1922

  Estimat Estelrich: Per què no m’envieu el contracte a firmar?¹ Segons em va dir En Creixells² és que esperàveu la meva acceptació d’En [Lluís] Nicolau [d’Olwer]³ com a revisor: penso que no hi he tingut mai cap inconvenient. — Vaig treballant, lentament. Espero de tenir llesta la traducció per tot l’octubre; però el volum, tot plegat, no estarà fins cap al febrer o el març. Els altres ja us els faré més de pressa. Compto amb els a-comptes mensuals fins a la dita data, oi? — Espero l’edició d’Oxford amb candeletes. Opino que aquest volum quedarà bé amb l’Apologia i els Memorables: deixant el Convit per acompanyar l’Econòmic: no sols perquè aquest faria tot sol un volum molt minso, sinó perquè donar el Convit de primer antuvi esveraria els lectors de la biblioteca.^{3 bis} — El refús de l’Editorial Cat[alana] a pagar-me ara com ara la correcció de La F[illa] del C[apità]⁴ ha embullat la meva economia: per quan puc comptar-hi? — Us prego que comuniqueu a l’administració i a tothom a qui pugui interessar, i que Vós utilitzeu en tot i per tot, la meva següent adreça, única durant els dos o tres mesos que faré una vida errant:⁵ Ainmillerstr. 18/II bei Dittmar. — Munich.
  Vostre

C. Riba

---

Targeta postal. A l’anvers: «Holbein, Sir Godsalve und Soon. Dresden. Max Sinz. Kunstverlag, Dresden». Adreçada a: «En Joan Estelrich / Editorial Catalana / Escudellers, 10 bis / Barcelona / (Spanien)». Biblioteca de Catalunya. Publicada per Carles-Jordi Guardiola a «Carles Riba, traductor (1922-1925). Tretze cartes inèdites a Joan Estelrich», a Miscel·lània Joaquim Molas, vol. 4, p. 141-142 (Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2009, col·l. «Estudis de Llengua i Literatura Catalanes», núm. lix).

1. De la traducció del primer volum de Xenofont, Records de Sòcrates (Barcelona, Editorial Catalana, 1923, col·l. «Fundació Bernat Metge. Escriptors Grecs»). Sobre la traducció i edició de Xenofont, vegeu Carles-Jordi Guardiola, «Carles Riba, traductor (1922-1925)», a l’obra citada, p. 138-139.

2. Joan Crexells, que coincideix amb la família Riba, a la mateixa pensió. Vegeu la carta 852, nota 1, a Cartes de Carles Riba, vol. iv, Apèndix 1916-1959 (Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, 2005). Sobre l’estada de Crexells a Alemanya, vegeu la carta 66, nota 7 bis, a Cartes de Carles Riba, vol. i, 1910-1938 (Barcelona, Edicions de la Magrana, 1990).

3. Vegeu la carta 884, nota 4, a Cartes de Carles Riba, vol. iv, Apèndix 1916-1959 (Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, 2005).

3 bis. Finalment els Memorables, o Memorabilia, amb el títol Records de Sòcrates serà l’únic títol del primer volum de Xenofont. Vegeu la nota 1 d’aquesta mateixa carta. L’Apologia, que finalment rebrà el títol de Defensa de Sòcrates, més el Convit o Convit de Càl•lias, que també rep el nom de Symposion, conjuntament amb L’economia o L’econòmic, seran publicats conjuntament en el volum Obres socràtiques menors (Barcelona, Fundació Bernat Metge, 1924).

4. Vegeu la carta 992, nota 2, d’aquest mateix portal.

5. Vegeu la carta 58, nota 1, a Cartes de Carles Riba, vol. I, 1910-1938 (Barcelona, Edicions de la Magrana, 1990).