992.  A Joan Estelrich¹

Munich, 23 de juny de 1922

  Estimat Estelrich: Seria convenient que m’enviéssiu l’edició Oxford de Xenofont.² Ací no es troba cap llibre estranger amb data de 1914 ençà.³ Per començar, feu-me venir el volum on hi hagi el Symposion i l’Apologia.^3 bis A més a més, havent de fer venir aquesta edició com a base del meu treball, em convé tenir-la per poder-la traginar amb mi d’ací d’allà. No trigueu, us ho prego. […]⁴ Us he tramès les proves corregides de La Filla del Capità.⁵ Aviseu-me tot d’una de rebre-les, perquè a correu em van parlar de dificultats per a l’exportació de tota mena d’impresos. No crec que passi res, però. Bons records.
  Vostre

C. Riba

---

Targeta postal. A l’anvers: «München, Bavaria». Adreçada a: «En Joan Estelrich / Editorial Catalana / Escudellers, 10 bis / Barcelona / (Spanien)». Biblioteca de Catalunya. Publicada per Carles-Jordi Guardiola a «Carles Riba, traductor (1922-1925). Tretze cartes inèdites a Joan Estelrich», a Miscel·lània Joaquim Molas, vol. 4, p. 141 (Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2009, col·l. «Estudis de Llengua i Literatura Catalanes», núm. lix).

1. Vegeu Carles-Jordi Guardiola a «Carles Riba, traductor (1922-1925). Tretze cartes inèdites a Joan Estelrich», a Miscel·lània Joaquim Molas, vol. 4, p. 137-160 (Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2009, col·l. «Estudis de Llengua i Literatura Catalanes», núm. lix), i les cartes 993, 994, 995, 996, 997, 998, 999, 1000, 1001, 1002, 1003, 1004 i 1006 d’aquest mateix portal.

2. Sobre la traducció i edició de Xenofont, vegeu Carles-Jordi Guardiola, «Carles Riba, traductor (1922-1925)», a l’obra citada, p. 138-139, i les cartes 996, 997 i 998 d’aquest mateix portal.

3. Alemanya pateix una enorme inflació econòmica que encareix tot producte estranger. Sobre l’estada de Riba a Alemanya, vegeu la carta 58, nota 1, a Cartes de Carles Riba, vol. i, 1910-1938 (Barcelona, Edicions de la Magrana, 1990).

3 bis. Vegeu la carta 993, nota 3 bis, d’aquest mateix portal.

4. Petit estrip que no permet llegir el text, tot i que no sembla que n’hi falti.

5. Aleksandr Serguèievitx Puixkin, La filla del capità. Traducció directa del rus per Rudolf Jan Slaby (Barcelona, Editorial Catalana, [1922]). Vegeu la carta 996, nota 1, d’aquest mateix portal.